Òscar Ribas Reig

La trista notícia del decés de l’Òscar Ribas Reig ens ha deixat corpresos i m’agradaria fer arribar a la seva família el meu condol més sincer en aquests moments tan tristos. 
Els meus records s’enfilen cap al 1990, més exactament el dia 6 de novembre, on el cap de Govern va pronunciar un discurs a la Universitat catòlica de Friburg, a Suïssa, titulada El lloc dels microestats en la construcció europea: el cas andorrà. 
El senyor Ribas Reig va tenir l’amabilitat de convidar els andorrans que estaven cursant estudis en aquell moment a Suïssa i ens va fer palès la seva gran satisfacció de trobar-nos tots plegats a la Universitat dels seus anys de joventut que recordava amb nostàlgia. No cal dir que va ser un orgull poder assistir a la seva conferència, i al sopar, on ens va animar a portar ben lluny la nostra identitat andorrana amb, això sí, una visió en el futur perquè érem els actors dels canvis del nostre estimat país. 
En el seu discurs, del qual sempre n’he guardat amb estima una còpia, Òscar Ribas Reig expressava “l’estat d’ànim” de l’home d’Estat d’un petit país davant del fenomen de la construcció del gran mercat econòmic europeu i de la realitat política que en seguiria. El país aspirava a la consolidació de l’estatut internacional i defensava la seva integració a la comunitat internacional on podria tenir veu pròpia. En el seu convenciment d’home visionari, explicava que “actualment ens trobem en un revolt històric tant a l’interior de les nostres fronteres com en les relacions amb els països del nostre entorn geopolític. Ja ha arribat el moment en què establim, amb els petits estats d’Europa, un marc de diàleg i un fonament d’entesa per discutir els nostres problemes en comú i per fer sentir la nostra veu dins el concert internacional. Espero que a curt termini podrem fer propostes més concretes que seran fruit d’un treball conjunt”.
El mes següent, a la tornada a casa per les festes nadalenques, el cap de Govern va tenir la gran gentilesa de convidar-nos a sopar i ens va demostrar de nou com creia en els joves del país i com ens animava a lluitar per construir una Andorra moderna. Recordo amb afecte aquestes dues trobades on Òscar Ribas Reig es va mostrar com un home proper i orgullós de poder intercanviar els seus somnis i projectes amb els estudiants, una generació de la qual s’esperava que aportés molt al país. Uns instants de felicitat, d’il·lusió i d’esperança que s’han conservat en la nostra memòria i que no hauríem d’oblidar mai.
El seu llegat ens acompanya i se’n destaca una vegada més que era un home visionari que es va avançar en el temps. M’agradaria acabar amb les seves paraules pronunciades fa trenta anys lluny de la nostra terra: “No us estranyeu de veure que qui fa aquests raonaments sigui un andorrà. No és debades que la nostra divisa, que figura al peu de l’escut andorrà proclama que la unió fa la força.”