Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de CBenet

Claude Benet

Professor i exministre de Turisme

 

 

Ostentem, però no som




No sé si els grans projectes iniciats, fallits o en curs, com l’aeroport de Grau Roig, les torres d’Escaldes, l’heliport de la Caubella, el del Patapou, el laboratori de Grifols, el telefèric de Carroi són aposta o hipoteca de futur per a Andorra. També em sorprèn el grapadet de figures de Walt Disney i de la Guerra de les Galàxies que ornen els carrers principals. Visió estratègica?
Ens anivellem tant en el terreny privat com en el públic, a tall d’exemple ben poques botigues autòctones existeixen alhora que les franquícies que proliferen arreu del món envaeixen Andorra.
També m’interpel·la cada cop més els vehicles de molt alta gamma que recorren els carrers i estretes carreteres, i per si de cas el despistat els ignora, personalitzen matrícules i fan roncar  el tub d’escapament. Una manera de dir: “Ei! Que no em veus?” Ostentar sembla ser la nova divisa.
 
Volem fer venir més turistes quan segurament allò que hauríem de fer seria buscar com  fer-los quedar més temps. Potser menys turistes, però més temps, i sobretot millor atesos. Omplir Andorra de curiositat real, autòctona, no de còpies sense interès d’allò que arreu fan o tenen millor que nosaltres perquè és la seva autenticitat, no la nostra. 
 
Em fa molta pena passant per Sispony veure com Casa Rull sovint tancada poc interès suscita, i com el mateix poble petit, fràgil i autèntic, cedeix a les sirenes de la depredació immobiliària. Com les Bons a Encamp quedarà afectat per edificis de set plantes, com part d’Ordino, alhora promocionat com a Reserva de la Biosfera, cedirà gratuïtament part d’aquesta “reserva” a un privat suposadament multimilionari per instal·lar-hi un laboratori que es reservarà interès i informació. I la vall del Madriu, per ara preservada, com quedarà? Hem iniciat la marxa del cran, la marxa enrere.
 
Els exemples són nombrosos, massa, ja no vull parlar més de les inqualificables torres d’Escaldes.  Cal créixer en alçada, com se’ns diu. Però, realment créixer? Recordem la granota que volia ser bou.
La profusió d’anglicismes assenyala la nul·la consideració per allò que ens hauria de desmarcar. Que no s’ofusqui ningú, però “Andorra Business Showroom “(1) o “Andorra Sports Nest” ( 1), “Mountain Banking” (1), “Only non sense performs” (1). I tants altres anuncis publicitaris que floreixen arreu de la nostra geografia, menyspreen llengua i el país. És ben trist que anem a copiar allò es fa allà tot obviant el que aquí tenim.
On és el seny andorrà, el respecte per la seva idiosincràsia, la seva tradició, institucions, l’atractiu per al foraster, el fet diferencial ?
 
Creuar la frontera per entrar a Andorra, d’un i l’altre costat, hauria de ser un viatge cap a l’autenticitat d’un país tan diferent i real que  encuriosiria el visitant i el convidaria a estar-hi més temps i a repetir experiències. Malauradament, la manca de seny, d’imaginació, de consideració,  i l’ànsia de diner ràpid ens duen per un altre camí, transformant un país únic en un producte ja mil vegades vist.
 
(1) Qualsevol semblança amb la realitat no és pura coincidència.
Comentaris: 2

Comentaris

Qui no recorda la faula d'origen Africà de la granota i l'escorpí?
Spoiler.

S'enfonsaren tots dos.

Teniu tota la raó Benet. Tenint un preciós país ens hem en venut al marketing forà. No tan sols no valorem el que es nostre, les nostres costums, els nostes paisatges, la nostra parla, les nostres construccions antigues etc., sinó que les rebutgem. No ens enorgullim del nostre passat humil, com fan altres països que conserven els llocs antics i els mostren amb plaer i ben conservats als visitants. Aquí hem de ser «moderns» i ens fem assessorar per gurús, que ja han vist la nostra supèrbia, i ens proposen, previ pagament, projectes impressionants, que quedaran molt bé i aportaran el progrès, diuen. Nosaltres paguem a preu d’or tot els estudis que ens proposen i amb ulls oberts com a taronges fem OOOHHHH!! sense tenir en compte que no son adaptats ni al país, al clima, al benestar dels habitants, ni res de res. Sembla que abans, sense tants estudis ni aires de grandesa però amb molt més seny, vam fer créixer aquest país on tothom es guanyava la vida prou bé, els forans venien a cercar el consell del petit comerciant que entenia el producte que venia, Es quedaven en hotelets petits i acollidors ben gestionats pels propietaris i se n’anaven contents i quan tornaven anaven al mateix lloc que els havia atès tant bé. Els diners es quedaven aquí i donaven vida la país. Els comerços actuals, com vos dieu, s’emporten els beneficis a les seves seus, i aquí ens deixen les engrunes. Creen llocs de treball diuen... llocs de treball de misèria.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic