Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de pgallego

Pepa Gallego

Periodista

 

 

'Outlander', porta a porta i el judici de l'1-O




Cada quatre anys a les portes d’eleccions i amb allò del porta a porta, em sento com la Claire Randall a Outlander. Ho veig una cosa tan anacrònica... per no posar altres qualificatius que poden ofendre els representants polítics. Estem en una era de noves tecnologies, de xarxes socials i de nous models de comunicació, i fins i tot, de celebració de nous tipus d’esdeveniments, i haver d’anar als domicilis dels votants a explicar i informar del programa electoral i escoltar els seus neguits –això és el que diuen oficialment que es fa– em fa pensar certes coses. Primer, que és una invasió de la intimitat, i segon, que si s’utilitza aquest mètode, altres coses es parlen en privat que no són precisament línies ideològiques. O algú s’atreveix a dir que no hi ha promeses d’aquelles de “si em votes ja faré el possible per solucionar-te allò”? Em sembla penós que els qui hagin d’exercir –se suposa lliurement– aquest exercici per excel·lència de la democràcia es vegin obligats a complir segons quines promeses quan dipositin el sobret a l’urna i a obrir la porta de casa seva. Però parlant d’urnes i d’anacronismes, aquests dies sembla que vivim també en temps passats veient els polítics catalans asseguts a la banqueta dels acusats en el que serà el judici mediàtic més important, no només de l’any, m’atreviria a dir de la dècada. I sense entrar en debats jacobins i de bruixeria per no posar-me a la pell de Caitriona Balfe en aquelles terres escoceses del 1743, el que sí que puc dir és que jo també em sento outlander d’aquest món i d’aquests temps que vivim on s’opta per tornar a temps i pràctiques antigues i fosques i poc, per no dir gens, democràtiques.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic