Hi ha una dita popular que diu “la paciència és la mare de la ciència”. És una dita sàvia, ja que ens convida a esperar i saber assaborir un temps d’espera per assolir les fites. Els cristians la  consideren una virtut.
Val a dir que la paciència està bastant renyida amb l’instantani, amb les ganes d’immediatesa i amb la precipitació.
La paciència ens convida a pensar i a rumiar bé les coses; a sospesar els fets, a anar al fons de les qüestions i dels esdeveniments. Resumint: ens esperona a ser prudents i curosos.
I pels temps que corren hem de tornar a apropiar-nos de la paciència.
És cert que les xarxes socials que transmeten muntanyes d’informació de tota mena i d’arreu del món sense filtres no són precisament les més indicades perquè siguem pacients.
Ens hem acostumat a navegar per internet i a llegir tot el que se’ns hi ofereix. Volem saber, volem obtenir informació, volem respostes ràpides i al més aviat possible.
Des de fa uns mesos alguns s’han afeccionat a llegir articles i treballs científics a plataformes com bioRxiv o medRxiv, que són plataformes que publiquen estudis i articles de biologia, la primera, i de medicina, la segona. 
I moltes vegades es llegeixen els articles i els informes que s’hi publiquen amb els ulls clucs. I és que sovint estem impacients per tenir respostes. I el que desconeixem és que en aquest tipus de plataformes els  articles que s’hi publiquen no passen pels procediments de revisions sovint llargs i complexos que asseguren en les publicacions serioses la solidesa científica necessària.
S’ha de tenir paciència. La recerca científica demana rigor i tot un reguitzell de procediments i de proves que contrast i informació i que necessiten temps. És a dir, paciència.
Penso també que la paciència és la que millor ens guiarà per esperar una vacuna segura i eficient per combatre la Covid-19 ben lluny de l’histerisme actual i polític de països grans com Rússia o els Estats Units, que exhibeixen el “jo, el primer, molt aviat i de seguida”, o “jo, el millor i el més eficient”.
A banda d’això, pel que fa al nostre dia a dia, d’ençà del darrer mes de març la paciència és la nostra aliada més preuada per conviure amb aquesta nova manera de fer que s’ha autoconvidat a les nostres vides. Aprenem a viure, a caminar, a parlar, a discutir, a escoltar amb la mascareta i a mantenir una distància social, sense abraçades, sense poder gaudir de la majoria de festes majors o sense poder fer massa gresca, amb una eufòria continguda.
La paciència és a més l’aliada forçosa dels que viuen amb la por de l’esdevenidor laboral. La paciència pot aparèixer com un flotador psicològic per a l’empresari que viu en la incertesa del seu negoci, l’autònom que no ingressa quasi res des de fa mesos, el treballador que no té cap oferta i moltes d’altres persones a les quals l’angoixa les fa viure en un present carregat de núvols molt negres.
Mentre tot siguin interrogants i hàgim de conviure amb la Covid-19 a nivell mundial, ja que no tenim cap remei eficient i accessible, la paciència serà la nostra millor amiga.
Un dels personatges de Jean Jacques Rousseau a Julie et la Nouvelle Heloïse diu: “La paciència és amarga però els seus fruits són dolços”. I precisamenten aquesta ditrau la nostra força per a un futur millor lluny del present tortuós i insòlit que estem vivint.