Pactes: el més calent és a l'aigüera

Sembla que aquesta campanya electoral ha cansat més els candidats que en altres ocasions. Es veu que a la rejovenida classe política els cansa molt més el porta a porta que als seus antecessors, acostumats a haver de parlar amb gairebé tots els votants per aconseguir un bon resultat. Això fins al punt que tot just després dels comicis alguns, esgotats del tot, es van haver d’agafar vacances per recuperar-se del terrible esforç fet durant dues setmanes. Quina sort! D’altres professionals que han seguit la campanya, com els periodistes, en alguns casos amb una vintena de dies sense gaudir d’un festiu, no s’han pogut agafar aquest segur merescut respir. Hauran d’esperar a Setmana Santa, com tot bon treballador. Suposo que els nostres polítics pensaven que ja hi hauria temps per parlar d’aliances i que, perquè aquestes fructifiquin, el millor és encarar-les ben relaxats. Una negociació que no ve d’un parell de dies. I és que total –deuen reflexionar– fins a principis del mes vinent no juraran els nous consellers. El fet és que, pel que fa a la constitució d’una possible majoria de Govern, el més calent és a l’aigüera. Això sí, de trucades informals entre candidats ja n’hi ha hagut, i moltes durant aquests últims dies, però lluny de publicitar-se als mitjans de comunicació. Alguns d’aquests, més que d’altres, continuen publicant manifestacions de no se sap qui, perquè la font mai s’hi posa. L’important, com quan es parlava de possibles candidats, és fer bullir l’olla amb els condiments necessaris no sempre revelats. Esperem que la negociació sigui amb llums i taquígrafs i amb la màxima transparència. Els electors s’ho mereixen!