Pagar fins i tot pel (mal) servei

No és la primera vegada que en aquesta columna un opinador o un altre es refereix a la importància d’oferir un bon tracte als nostres visitants i no abusar-ne en un país de caràcter eminentment turístic com el nostre. D’exemples que, en general, no sempre ens preocupem prou per complir aquesta màxima podríem donar-ne molts i en diferents sectors de l’economia. L’última vegada que jo mateix vaig ser víctima d’una atenció no gaire exemplar va ser fa tan sols uns dies, i la veritat és que em vaig sentir estafat. El cas és que en un cèntric restaurant de l’avinguda Meritxell –per cert sempre molt concorregut de clients–, em van cobrar fins i tot pel servei, la qual cosa potser no m’hauria importat si almenys hagués estat bo, cosa que tampoc va ser el cas. Aquesta ha estat la primera vegada, en els molts anys que fa que estic país, que un establiment d’aquest tipus inclou a la factura el que anomena “cobert mínim”: 1,30 euros per barba. I a l’hora de cobrar fins i tot ho fa per la “salsa pimienta verde” (2,40 euros), cosa ja una mica més habitual però tampoc gaire lògica. Total, que amb el que demanes per dinar i els conceptes amb els quals et sorprenen després de seguida la broma et surt per prop de 40 euros per persona, i això sense demanar una ampolla de vi ni postres (això sí, amb tallat a 1,40 euros inclòs). De totes maneres, sembla que la carta ja avisa del plus que suposa el servei i que si a l’hora de pagar avises que ets del país, te’l pots estalviar. Tot plegat al·lucinant! Com ja vaig advertir amb les farmàcies, vigileu on aneu a dinar o sopar!