Proliferen en aquests temps funestos –quins no ho han estat d’una manera o una altra?– per aquestes valls i contrades properes, igual que per zones més remotes del planeta, els exemplars de càrrec públic electe que consideren que allò de donar explicacions dels seus actes és cosa d’una altra època i no estan per ser sotmesos al qüestionament de la plaça pública. Així que decideixen atrinxerar-se. Ja sigui a les xarxes socials, on sempre poden vetar qui es posi massa pesat; ja sigui darrere d’un gabinet de premsa que serveixi de parapet davant possibles preguntes impertinents. Ja saben: la premsa canallesca, que de tant en tant –sovint tarde, mal y a rastras, que es diu en castellà– intenta fer la seva feina. Però es troba davant la pantalla de plasma, el rostre de pedra que anuncia sense enrojolar-se “d’aquest tema no en parlaré” o qui confon difondre el que millor li convé –per això Déu va crear els comunicats de premsa i les xarxes socials– amb el deure d’informar la ciutadania. No tenen per què retre comptes de les seves actuacions. “On anirem a parar!”, es diuen enamorats de la imatge que projecta el mirall mentre interpreten qualsevol crítica o pregunta incòmoda com un terrible atac a la seva augusta persona. Per això miren d’envoltar-se d’una muralla de palmeros suficientment espessa com perquè res no pertorbi la seva pau d’esperit, tan durament guanyada a les urnes. Així és com van acomboiant-se en somnis de grandesa, surant sobre una realitat que comença a quedar allà a baix, fent-se cada cop més petita i llunyana, petita, petita...
