Capficament tossut i reiteratiu. Embulladissa amb la capital de les il·lusions. Perversa manera de distreure el poble, amb meravelloses expectatives i falses promeses de futur, gens reals, a punt d’encetar una campanya electoral. Tobogan, pista de patinatge (cost: 51.780 euros), esplendorosos espectacles, jardí il·luminat, animacions, gastronomia a gogó, túnel de llum i espectacle de so (cost: 175.000 euros), publicitat a fora, 60.000, profusió de barraques i qui-sap-los altres invents per omplir la vista d’expectatives improbables.
Quant a la pasterada de diners que hi gastarà el Comú –que pagarem tots nosaltres–,  una confusió desmesurada i res que pugui assemblar-se el més mínim a la realitat. Ens diuen que tot aquest bé de Déu ens costarà 400.000 euros, però no ens ho creguem. Tot això no quadra. El 2016, a les beceroles, ja anunciaven una despesa de 370.000 euros, i ho han anat engreixant. Ai, la transparència... Més aviat la foscor, sí. Les 39 barraques del Poblet són de propietat? Les han llogat? Si són propietat, quant ens han costat i quina amortització se’n fa? I l’emmagatzematge de l’embalum, quan val? I l’enllumenat especial, el personal d’atenció i els treballs d’instal·lació, com es valora tot això? La moguda, que ha d’esdevenir “un referent per al sud d’Europa” (Marsol dixit!) –quin desvergonyiment–, ens  pot costar el doble del que pretenen fer-nos creure. Esbrinar-ho serà impossible, per causa de l’enginyeria pressupostària emprada, imputant partides a departaments i àrees diverses, sense ordre ni concert. Tampoc no ve d’un pam! De 400.000 a 800.000, tot ben sumat, tan hi fa 65 com 133 milions de pessetes... Anem xarrupant la mamella, que és grassa i sobreïx!
Declaració de la ministra Marsol, maig 2007: “El Govern no pararà fins a disposar al centre del país d’un espai per a l’Heliport”. Caram! En aquells temps, aquesta senyora defensava a capa i espasa la instal·lació d’aquella infraestructura. Ara ha variat la cançoneta. 20 de novembre 2019: “Mentre jo sigui cònsol no hi haurà heliport a la capital”. Contradiccions i més contradiccions, i no pas de poc pes! Com canvien les coses, depenent de l’època, la circumstància, la conveniència personal i  l’oportunisme més descarat... N’hi ha per llogar-hi cadires!
“Continuem demanant que es faci la llei de la capitalitat... Un plus de capitalitat, encara que sigui simbòlic.” Si, si, és clar que sí. Ens podrien donar 1 euro de rescabalament, “i ja està!”. Se li ha acudit que guanyaria punts i admiradors reclamant un plus per a Andorra la Vella. Hauria de menjar un quants quilos de cues de pansa, perquè ha perdut la memòria (o ho fa veure). Durant el mandat del Cònsol Xavier Mora, el Comú va elaborar un extens i detallat informe en el qual s’hi exposava i argumentava els perjudicis i obligacions que comportava ser la capital del país. Els Cònsols van presentar l’estudi al Cap de Govern, Albert Pintat, en el decurs del 2005. Van insistir l’any 2006. La resposta va ser rotundament negativa, i la demanda rebutjada. No hi hauria reconeixement específic de capitalitat. Aquell govern –en el que Marsol era ministra de Presidència– va anar llastrant les arques comunals, amb el seu posicionament. Ella, se’n pot enorgullir! Va protagonitzar una deslleialtat i una mena de traïció palmària a allò que ara reclama amb vehemència. A la llengua se li fa dir el que es vol!
Enganys i tergiversacions. Prepotència, i grandiloqüència orca. Embolica, que fa fort! El poblet de les il·lusions serà la salvació del país; ni més ni menys. Un “referent per al sud d’Europa”, haha, ha!! La sopa a l’all bufat ja fa molts anys que la vam inventar a Canillo, Sra. Conxita! Guardeu-vos de desmesures. Les despeses i la disbauxa no ens conduiran en lloc, si no és a empobrir-nos; focs d’encenalls que ens conduiran a un paupèrrim futur. Us heu amorrat a la mamella de la vaca, però vindrà el moment que ja no en rajarà ni gota, i Déu vulgui que tot això s’acabi promptament.
El comportament és vergonyós, per dir-ho d’alguna manera. Ni ètica, ni estètica! Com reconèixer-vos cap credibilitat, amb els vostres antecedents polítics i institucionals? Una acreditació pobra i manca de respecte. La vostra “il·lusió” només s’encamina a prendre’ns els per a il·lusos, babaus i ciutadans de segona classe, ras i curt. Les dissimulacions i canvis de camisa us han delatat, manifestament.
Fem un traguet a la salut dels escombriaires privatitzats. El vino de la Concepción no es blanco ni tinto, ni tiene color, el vino de la Concepción no es blanco ni tinto, ni tiene color. Concepción, Concepción, échale vino al porrón!