Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Escriptor

 

 

Pànic a Cala Daurada




El dia s’havia inaugurat com qualsevol altre. A mig matí els guiris ja desfilaven amunt i avall amb l’uniforme usual –és a dir, amb l’epidermis enrogida i inflamada a causa de l’exposició continuada al sol, en múltiples casos decorada amb ampolletes farcides de pus que destacaven sobre el fons vermell i quedaven d’allò més cuquis–. Uns i altres, com d’habitud, obsequiaven els presents amb la visió de les seves anatomies desfullades, en un desplegament de generositat –excessiva per no demanada– que feia venir ganes d’instaurar el burquini per decret llei exprés.
Tothom es remenava amb calma, per la cala, fins que van començar a ressonar les primeres veus d’alarma per l’albirament d’aquell fenomen inaudit. L’havien detectat a escassos metres de la costa i, a falta de dades oficials sobre la qüestió, el pànic va anar distorsionant les múltiples informacions, contradictòries entre si, que es multiplicaven al respecte. Fos com fos, ni les meduses, que acostumaven a donar pel sac cada dia del món, no van gosar treure els tentacles a passejar, qui sap si acollonides pel prodigi, i ben aviat va quedar clar que podia suposar un perill considerable per a la integritat de les persones. N’hi havia que asseguraven haver-lo vist amb els seus propis ulls, i que tenia unes dimensions semblants a una barca de pesca de mida estàndard, mentre que d’altres juraven i perjuraven que era molt més gran. Cap al migdia va córrer la brama que un socorrista amb ànsies de protagonisme s’hi havia atansat més del recomanable i havia desaparegut al seu voltant sense deixar rastre. Ni la boia torpede taronja de rescat que portava lligada al peu, van localitzar. A mesura que avançava la jornada la troballa acabaria omplint els espais informatius. La cobertura mediàtica, com sol passar, va ser considerable, i al litoral van aterrar legions d’enviats especials per cobrir la notícia en un desplegament de mitjans mai vist. Davant la magnitud dels esdeveniments, les autoritats competents van decidir adoptar mesures: a les embarcacions de la guàrdia costanera s’hi van afegir tres fragates classe F110 de l’armada per garantir l’estabilitat del perímetre.
Així, envoltat pels efectius pertanyents als diversos cossos de protecció destacats a la zona, el causant de tot aquell trasbals va arribar custodiat a un dels molls del port més proper. La localització exacta, per raons de seguretat, no va transcendir. El va rebre, disposat a prendre’n mides i mostres i a clarificar connexions amb fenòmens similars, un grup format per biòlegs, antropòlegs i politòlegs. Després d’hores de discussions, van establir un primer consens: un portent de tal calibre havia de ser fruit, necessàriament, d’una mala digestió.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte