Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Sansa Garal

Manel Sansa Garal

Periodista

 

 

Panorama preelectoral: esparverats i esmaperduts




La caloreta de la nit de Sant Joan, anunciant un novell estiu, va propiciar la difusió de visions i prediccions, potser algunes un xic delirants i estrambòtiques alhora, ben abans de l’arribada de canícula. Amb una certa frivolitat i sense gaires limitacions, alguns analistes agosarats o ben informats –o no tant– van predir un futur carregat d’incògnites a l’entorn d’una mena de precampanya, que ja cueja de fa temps; i tot ben impregnat d’un afalugament general que pot haver envaït els membres de les forces vives de la política i del politiqueig andorrans.

Els que tenim una certa edat –i una edat certa– ja n’hem vist de tots colors durant decennis, però encara podem sorprendre’ns, en algunes ocasions, evidentment. Malgrat l’opacitat habitual, a mesos vista d’unes eleccions, sobretot sense conèixer-ne la data, ni aproximativa, ens han ofert la possibilitat de fer-nos una composició hipotètica i potser inversemblant de l’estat d’ànim de grups i partits que poden pugnar entre ells per aconseguir una parcel·la de poder, traduït en escons. Sempre pensant allò que “no mos hi juguem cap dret”. Doncs, que si els antics liberals de tal o tal parròquia estan molestos amb el president del partit, que d’altres estan molt enfadats i no combreguen amb l’estratègia, que els d’Unió Laurediana no preveuen fer aliances, que els dos consellers propers a Ciutadans Compromesos no es pronuncien però no pensen pas aparellar-se amb ningú, que els de Demòcrates per Andorra fan mans i mànigues per ampliar l’espectre, que el president de Socialdemocràcia i Progrés ha enraonat amb algun component de Virtus Unita i que qui fou el flagell del govern Bartumeu i líder de l’ApC ha ressorgit i es presentarà encapçalant una llista sobiranista; i que, endemés, es pot preveure que algun partit parroquial que no s’ha pronunciat vulgui canviar d’aires a Encamp, per exemple, sense descartar l’aparició estel·lar d’una senyora que tot ho preveu “espectacular”, i ha anat traient el caparró, periòdicament, per si de cas... Embolica que fa fort!

D’ençà que fa uns 10 mesos –tal dia farà l’any– el gran estratega nacional demanés a les seves tropes d’oficialitzar urgentment el nom del seu hereu, aquell que encapçalaria la llista taronja, era de preveure, llavors, la celebració de dos casoris, unions d’amor o de conveniència. N’hi ha hagut un amb formalització de prometatge, amistançament o enjobament. Tota la resta ens mantindrà a l’expectativa, looking at the world go by, intuint que hi haurà ben aviat una inusitada bellugadissa, una munió de giragonses, amb desenllaços imprevisibles que desembocaran, eventualment, en un je t’aime, moi non plus. Esclafeixo un petit riure reprimit, in petto, davant d’un panorama sucós i rocambolesc, ja que els designis dels polítics són inescrutables. Uma grande confusão!

Enguany, desafiant la tradició, s’obrirà la veda electoral a la caça d’acords, pactes i aliances amb quinze dies d’antelació. El dia de la Mare de Déu de Meritxell no serà pas una jornada per encetar cap flirteig ni per fer-se l’ullet, no pas. Les olles de la vianda barrejada ja fumejaran més que mai, amb una munió d’ingredients heteròclits. Tan sols es podrà concretar una corrua de trobades, encontres, corredisses i espardenyades, amb perill d’un embotellament semblant al que es va produir a la cabina dels Marx Brothers. Molta xarrabilladissa i un batibull de ca l’ample. Un piccolo embroglio? Chi lo sà.

“Només sé que no sé res”, com deia Sòcrates, però transcorregudes algunes setmanetes potser en traurem l’aigua clara, esperant, també, que a mitjan setembre hi hagi l’anunci oficial de la data dels comicis i que se’ns ofereixi una renovada visió del paisatge polític. Amb incertesa, però, anirem albirant prudentment els moviments d’uns i altres, amb la temença de no ser capaços d’endevinar-ne ni el fons ni la forma, tement que hi hagi sorpreses no incloses en el guió. I, aleshores, ens caldrà mesurar la justesa de la dita: “Quantes en fa el pa, que la coca no ho sap!”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic