La presa de possessió de l’exguerriller del Moviment 19 d’abril Gustavo Petro com a nou president de Colòmbia no passarà a la història perquè Petro es va convertir diumenge en el primer president d’esquerres colombià, sinó perquè el monarca espanyol, convidat a l’acte celebrat en una plaça Bolívar de Bogotà plena de gom a gom, va ser l’única de les autoritats assistents que no es va aixecar, i evidentment tampoc aplaudir, al pas de l’espasa de Simón Bolívar, l’artífex de les independències de Bolívia, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçuela.
L’involuntari o no gest de Felip VI, que al marge de la manca de respecte cap al país que el va convidar com a mínim evidencia l’absència absoluta de sentit institucional del cap d’Estat espanyol, no només ha comportat un conflicte diplomàtic del tot evitable, sinó que també ha generat una nova batussa interna en una política espanyola mig de vacances però que ha revifat amb l’actitud reial. I és que aquesta ha estat durament criticada pels socis del govern de Pedro Sánchez, que fins i tot han arribat a exigir una rectificació al monarca, a la vegada que defensada amb fervor des de les formacions de dreta i des d’aquelles més extremistes enquistades en l’Espanya negra i arcaica de fa dos segles, que tant s’allunya del que són, o haurien de ser, les societats democràtiques el segle XXI.
I òbviament, el galdós paperot i ridícul reial de Bogotà ha estat ràpidament esmenat per aquella part de la premsa per a qui la unitat nacional i el rei passen per damunt de la veritat, que ja ha sentenciat que si el monarca no es va aixecar és perquè l’espasa en qüestió no és cap símbol constitucional.