Paradís del regne fúngic

Si bé quasi es pot afirmar que el consum humà de bolets ja ve del paleolític, no tenim dades fiables que ens ho testifiquin fins fa uns 13.000 anys i, tot i que les dades no fan referència al nostre país, de ben segur que els nostres avantpassats, els andosins, ja gaudien plenament d’aquesta subtil ambrosia.

Però de bolets n’hi ha hagut sempre! I que n’estan, de bons! Si no, que l’hi expliquin al paleontòleg nord-americà Sam Heads, que l’any passat va descobrir al Brasil un fong fossilitzat de 115 milions d’anys, és a dir, un bolet que va conviure amb els dinosaures i, fins a la data, el més antic del planeta! Els investigadors van classificar aquest fong en l’ordre de les agaricals, que inclou algunes de les espècies més familiars de bolets, com el xampinyó, la llenega negra, l’ou de reig, el fredolic, i el van batejar amb el nom de Gondwanagaricites magnificus. Gondwana, en homenatge a l’antic supercontinent que avui és Brasil, i magnificus, perquè no hi ha dubte que és una de les més grans delícies de la gastronomia d’avui.

Potser per això el dominic Sant Albert el Gran, un dels introductors de la ciència i les filosofies grega i àrab al món medieval, va dir al segle XIII que els bolets no eren plantes, sinó “exhalacions de la terra, fràgils i peribles”… I és que 250.000 espècies de bolets no és cosa de broma!

Per això ja no s’inclouen dins del regne vegetal com d’antuvi (i encara menys dins del regne animal), sinó que se’ls ha atorgat un regne propi: el regne fúngic. I aquest nou regne es troba a Andorra com a casa seva gràcies al nostre extraordinari patrimoni natural: dos parcs (Comapedrosa i Sorteny) i una vall declarada patrimoni mundial per la UNESCO (Madriu-Perafita-Claror). Pocs països desenvolupats poden dir, com nosaltres, que el 35% de la seva superfície total són boscos. I a Andorra en tenim molts, frondosos, estimats, respectats i transitats. Plens d’arbres conífers com l’avet, el pi negre o el pi roig; de fullosos com l’avellaner, el xop i el bedoll; d’arbustos com l’abarset, la gavernera o el nabiu…

Tot plegat fa del nostre petit Principat un paradís del regne fúngic! Fins a tal punt que no fa encara dos anys que l’expedició científica Wildlife in the Changing Andorran Pyrenees, de l’Earthwatch Institute, liderada per l’investigador de la UAB i del CREAF, Bernat Claramunt, i en la qual participava el CENMA, va descobrir per primera vegada l’espècie Hygrocybe Spadicea a Andorra. Concretament, a Ordino. Es tracta d’una espècie força estesa pel centre i nord d’Europa i una espècie que consta com a “amenaçada” al catàleg dels fongs de la península Ibèrica. També figura “en perill” a la llista vermella dels fongs del departament francès de Migdia-Pirineus. Al Pirineu aragonès ja està prohibit recollir-la. Però bo és que s’hagi trobat a casa nostra, prova de la bona salut dels nostres boscos.

Ara a esperar la temporada de bolets tot recordant allò d’“any de rovellons, neu fins als collons”.