Paradís fascinant i oasi de pau

La monotonia diària, l’avorriment, la desgana o la negligència, el tedi i la indiferència fan que, ben sovint, negligim evidències palpables que ens envolten. Em refereixo, concretament, a tot allò que constitueix el conjunt d’indrets i llocs en els quals desenvolupem la nostra vida. De tant que ho veiem, tot ens apareix, sovint, com a evident i de poca consideració, sense que ens motivi una expectació particular o apreciable.
Per als que sentim i experimentem una profunda estima per al país, en tot moment o circumstància, sempre descobrim noves sensacions en mirar un paisatge, en la seva globalitat o en raconets peculiars. Tot aquell bé de Déu que podem admirar, no se sap valorar convenientment, en general. I per tant, hem d’admetre l’evidència.
Andorra ofereix molt més del que es podria pensar a primera vista; per a la seva població i, evidentment, per als turistes que ens visiten, als quals, mai fins ara, no els hem convidat a aprofundir en la veritable essència de la nostra terra. Si ens enlairem més enllà del fons de les valls podrem embadalir-nos tot veient meravellosos paisatges, molt genuïns i esplendorosos; contemplar crestes, pics i cims de muntanyes i carenes majestuoses, coronats pel Comapedrosa, únics, i panorames impressionants, en un horitzó retallat per massissos roquerars amb falda de tarteres.
Més enllà i avall, hi trobarem camps i prats verdosos a la primavera i l’estiu, feixes esglaonades, amb sosteniment de murs de pedra seca, agençats i apariats per la mà de l’home al llarg dels segles, on podrem collir grandalles mentre fruïm de la vermellor de les roselles, lliris de Sant Joan entre roques i pitxers a la vall d’Incles mentre assaborirem uns gerds excepcionals, collits darrere de la borda del Rector. I, quan sigui el temps, plegarem carreroles en algun pradell de terra agraïda, enciams de font, xicoies i mores.
A mig camí entre les alçàries i les terres de conreu toparem amb boscos frondosos d’avets, pins, roures, boixos i freixes, alzines, avellaners, castanyers i noguers, salzes, saüquers, i escobes per desempolsegar el soler i sabatots per fumar i així ablanir el mal de queixals.
En qualsevol poblet i llogarets insospitats hi trobarem la petjada de generacions i de centúries, materialitzades en un testimoniatge fidel del romànic, ben viu i representatiu d’una època concreta de la nostra història; desenes d’esglésies, capelles i esglesioles, espoliades a principis del segle XX que, tanmateix, conserven tot el seu encant i l’encís de la bellesa estructural i l’atractiu de les pintures murals originals. Llocs propicis per endinsar-se en les més profundes arrels del poble d’Andorra i comprendre la nostra idiosincràsia.
Arreu, el país és conegut per l’abundància de les seves aigües, que s’aboquen, gairebé totes, a les Valires, provinents dels nombrosos llacs i estanys que tenyeixen de blau la geografia, des del Cercle dels Pessons, dels estanys de Tristaina i de l’Illa, del llac d’Engolasters, de la Vall de Riu de Canillo, provinents també de rierols encalmats i torrents capriciosos, que nodreixen les molleres, habitades per salamandres bigarrades.
En aquesta terra pirinenca, tan formosa, qualsevol persona pot meravellar-se davant d’un tal exponent de natura i seducció aplegats, de vessants costeruts i planúries amables. Contrastos mitigats en una harmonia pastoral conservada i renovada, on pastura lliurement el bestiar. 
En definitiva, una destinació turística recomanable per a urbanites que necessiten reposar cos i esperit mentre respiren l’aire pur de la muntanya, com es transmet en la nova campanya publicitària d’Andorra Turisme adreçada a públics d’arreu d’Europa.
Prou que ens agradaria sentir un alemany, al bell mig de la Vall del Madriu, perdent l’alè, exclamar-se: “Sehr hübsch und Wunderbar!” Naturalment, que el nostre país és molt maco i meravellós... 
Un destí de vacances per descobrir i redescobrir un marc incomparable de belleses de la natura i on poder embriagar-se de noves sensacions. Un petit paradís massa desconegut i un menut oasi de tranquil·litat obert a tots.