Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de EVilagines

Everest Vilaginés

Exempresari jubilat

 

 

Paradisos fiscals i crisi post-Covid




És difícil trobar una definició satisfactòria d’allò que constitueix un paradís fiscal. Em sembla que la millor descripció és la feta per Colin Powell, exassessor econòmic presidencial dels Estats Units: “Allò que identifica una àrea com a paradís fiscal és l’existència d’una estructura composta d’impostos establerta per explotar una demanda mundial d’oportunitats de negoci, i aprofitar-se’n per aconseguir una evasió legal d’impostos”.
La llista negra europea de paradisos fiscals està actualment formada per nou membres que estan compromesos amb l’intercanvi automàtic d’informació financera.
La llista grisa inclou 33 països més que tenen règims fiscals “nocius” però cooperatius, és a dir, que es comprometen a modificar o abolir els règims fiscals considerats perniciosos per la Unió Europea.
Segons dades publicades a l’informe de l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB), el 8% del patrimoni mundial de les llars es troba als paradisos fiscals. El 80% d’aquest patrimoni evadit pertany al 0,1% més ric de la població. I si parlem d’empreses, les grans multinacionals desvien fins al 36% dels seus beneficis, un total de 600.000 milions de dòlars en comptes localitzats en territoris de baixa o nul·la fiscalitat.
L’alternativa podria ser anar a un model que posés fi a la competència fiscal i generés els impostos allà on es produeixen les vendes dels productes.
El portaveu de la Plataforma espanyola per una fiscalitat justa, ambiental i solidària, Xavier Casanovas, es remunta a l’origen del debat i demana ampliar la definició de paradís fiscal per incloure aquells territoris europeus amb règims impositius favorables, però que no formen part de la llista negra de la UE. Si tinguéssim les dades d’aquests països de la UE, l’impacte del frau fiscal a escala global seria molt més alt.
La línia de la legalitat és molt difusa en aquesta mena de pràctiques, que poden arribar a ser legals, però que són moralment inacceptables perquè produeixen un trasllat artificial dels beneficis.
S’ha quantificat el cost d’aquesta mena de pràctiques en l’àmbit espanyol i mundial, i s’ha assegurat que a Espanya el frau fiscal puja a 59.000 milions d’euros, segons dades del col·lectiu de tècnics d’Hisenda.
A la Unió Europea el frau puja a un bilió d’euros, mentre que a escala mundial els actius en paradisos fiscals sumen entre 20 i 32 bilions de dòlars, una xifra que supera la suma del PIB dels Estats Units i la Xina, les dues economies més grans.
Gabriel Zucman, professor de la London School of Economics, presenta i desgrana una proposta concreta per contrarestar l’actuació negativa que aquests paradisos fiscals exerceixen sobre l’economia mundial.
1. Construcció d’un registre mundial de títols financers nominals que complementi els acords d’intercanvi automàtic d’informació fiscal.
2. Foment d’un eix polític resultat de la relació de força que grans blocs econòmics units són capaços d’exercir sobre petites jurisdiccions offshore a través del comerç.
3. Creació d’un impost global progressiu sobre la renda. Aquest ha de gravar els guanys mundials de les multinacionals i no els seus beneficis país per país. El no establiment d’aquest impost incentiva l’optimització fiscal de multinacionals que traslladen els seus guanys allà on menys tributen.
Hi ha una connexió evident entre l’evasió fiscal i la desigualtat social que condemna a la pobresa milions de persones. Els governs tenen la responsabilitat d’establir lleis que eliminin aquestes vies d’escapament perquè les grans companyies espremen fins al límit les possibilitats de la llei per reduir la seva factura fiscal.
És imperatiu que tots els partits incloguin en els seus programes una llei contra l’evasió fiscal que ajudi a generar ingressos per a totes les persones i garanteixi finançament per a les polítiques públiques de sanitat, educació, protecció social i cooperació.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte