Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Francesc Salvador

Francesc Salvador

Metge

 

 

Paraules d’un apòstol




De tant en tant paro el carro i m’assec a l’ombra d’un bon arbre i penso. Avui quan rumiava he descobert que la meva veritable vocació és la de predicar i fer d’apòstol.

Descobreixo que, ja d’adolescent, predicava amb molt de zel els ensenyaments de la religió catòlica, que com tots sabem és l’única i veritable. Va seguir una època d’exaltació de l’esport i la vida sana. Després em vaig fascinar amb la nutrició humana, vitamines, colesterol, etc., i vaig acabar especialitzant-me en nutrició (precisament avui la capçalera de les notícies de la televisió era que la primera causa de mort és la mala alimentació). Després vaig arribar a descobrir el tema de l’amor i la fraternitat universals com a grans valors de la humanitat.

Seguidament va venir la salut, que jo qualificava de “divino tesoro, que a veces te vas para no volver” i arribat aquest punt em vaig entregar en cos i ànima a la més humana de les ciències, la medicina, portat per l’absolut convenciment que un copet a l’espatlla, una paraula amable, una mirada als ulls i un somriure curen infinitament més que les potingues que recepten els metges.

La meva passió per millorar aquest món tan desgraciat ha estat tan forta que m’ha portat a estudiar, escriure hi a obrir els ulls de la gent. Fins i tot predico pels carrers.

Un dels instruments de projecció de les meves idees han estat les pàgines del BonDia. Gràcies a la simpatia i la generositat dels germans Naudi, i a la tolerància de l’amic Andrés Luengo, m’han anat publicant algun escrit.

Encara que el to de les meves paraules pugui semblar arrogant algunes vegades, és el convenciment i la motivació el que m’empeny a trepitjar fort. Soc molt conscient de la meva insignificança i ben convençut que les meves paraules només són d’interès per a un reduït nombre de persones.

Ahir, però, vaig tenir una sorpresa quan em va trucar el molt honorable excap de Govern Marc Forné i va esmentar algun dels meus articles. Segurament algun secretari/secretària va posar un BonDia per sobre del Times i sense adonar-se’n va obrir les pàgines del The Times Andorra que és aquest diari. Forné, una personalitat important i home de lletres, que ha llegit i escrit molt, em va animar. Si us haig de dir la veritat, aquesta nota la redacto en honor seu, esperonat per les seves paraules. Crec que és un gest simpàtic i familiar. Al cap i a la fi a Andorra som una gran família.

La meva carrera ja s’està acostant a la seva fi, i em queda l’última prèdica que res té a veure amb la salut i la convivència, sinó amb quelcom més material i de grandíssima importància. El diner. He descobert que en el meu entorn, en qüestions d’economia, la població viu a les cavernes, seguint l’al·legoria de Plató. Estem en la més absoluta de les foscors. Les nostres actuacions són a les palpentes i plenes d’errors. Desconeixem que a fora llueix el Sol de la prudència i la saviesa. Ara la meva alternativa és: o bé comprar moltes espelmes, o empènyer la gent a sortir a la superfície. He pensat que ara em toca fer l’últim dels meus apostolats, que tractaria d’una de les coses més vils i més grandiosa del nostre món com és el diner. Ens agradi o no, és un tema central en les nostres vides i és imperatiu tenir les idees clares. Pel diner es mata, es prostitueix, es corromp i es fan grans centres de beneficència d’hospitals que ens curen.

Si tinc unes tardes lliures faré quatre notes a vuela pluma i escriuré un llibret que penso titular Finanzas para niños y algun adulto ignorante. L’escriuré en castellà per a poder-li donar més difusió. Si la gent del BonDia m’ho permeten, més endavant en publicaré un tastet a les pàgines d’aquest diari amic.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic