Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Eva Arasa

Eva Arasa

Periodista

 

 

Pares i mares al límit de la desesperació




Els confinaments a maternal, i també a les escoles bressol, estan portant molts pares i mares al límit de la desesperació. En aquests nivells els infants són molt petits i no porten mascareta. És per això que, quan hi ha un positiu a la classe, tot el grup s’ha de confinar. Podríem dir que la situació no és nova, però sí que ara s’hi afegeix la important onada de contagis que està suposant la variant Òmicron. Això vol dir que hi ha famílies que van encadenant confinaments, encara més si tenen més d’un fill i entre les dues criatures hi ha poca diferència d’edat. Teòricament un dels progenitors pot demanar la baixa per tenir cura dels fills que s’han de quedar a casa, però a la pràctica és molt difícil que una persona vagi demanant baixes consecutives quan el fill potser no està ni malalt. Aleshores han de fer miracles per compaginar la vida familiar i laboral. El teletreball en els casos en què és possible de ben segur que ajuda, però la càrrega per als pares i les mares per arribar a tot i no morir en l’intent els està esgotant, físicament i també mentalment. També hi ha les criatures, és clar. Infants que estan seguint processos de socialització i aprenentatge a les escoles amb interrupcions contínues, integrant i normalitzant el que no és normal. El ministeri de Salut n’és conscient, de la gravetat de la situació, però poques alternatives hi ha quan, com recorda el seu titular, Joan Martínez Benazet, “encara estem en pandèmia”. Serien suficients uns testos d’antígens en entorns sense mascareta quan Òmicron va que vola? Potser l’únic que podem fer és donar veu i suport a aquests pares i mares. I pensar també en el suport que necessitaran quan tot això hagi passat.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic