Diuen que parlant la gent s’entén. I com podeu endevinar pel titular, no ho comparteixo. Només parlant la gent no s’entén, no és suficient parlar. Cal també escoltar per entendre’s, i empatia, i saber posar-se a les sabates de l’altre.
Una altra vegada, hi ha molts exemples. Posem un cas quotidià, d’estar per casa, que tothom o gairebé ha pogut viure. Hi ha un company de feina que no acaba la seva part, o no avisa, i per tant tu no pots fer la teva. I li dius i li expliques que necessites que ell acabi o t’avisi quan estigui per poder fer tu la teva feina. Però ell continua amb la seva manera i tu segueixes perdent el temps anant revisant si ha acabat o no per poder començar. O l’exemple domèstic de la tapa del vàter, una ja pot demanar que s’apugi la tapa quan es vol pixar dret i es baixi en acabar, que si l’altre no escolta i continua fent la seva, quan vagis a seure t’ho trobaràs tot esquitxat.
Anem a casos més extrems: Rússia envaeix Ucraïna perquè diu que hi ha una part del territori que li correspon, però, com a mínim una gran part de la població d’aquella zona no hi està d’acord, són ucraïnesos. Difícil de resoldre, perquè aquí caldria entendre la gent del territori, què vol o què se sent, i no imposar una visió o opinió a cop de bomba. Sense ser tan extrem, a Espanya tens un PSOE i un PP que només van escampant merda per la boca a base de declaracions, però les nefastes conseqüències dels incendis d’aquest estiu o de les inundacions de l’any passat no són responsabilitat de ningú.
Tothom parla però ningú s’entén. Cal que l’altre escolti, entengui i entre els dos arribar a una entesa, a un consens, perquè si no, tot continua igual.
