Penso que avui en dia fem un abús de sigles i anglicismes que fa que no ens entenguem els uns als altres. No els ha passat mai que han d’anar a buscar, per internet o on sigui, quin és l’equivalent del càrrec d’una persona o l’altra, o alguna cosa, per saber de què els estan parlant exactament? Tot són CEO o managers, que tracten amb hardware o software, analitzen KPI, fan servir keywords, detecten fakenews, pronuncien un speech o expliquen stories, i segueixen un timing. I per a tot necessitem partners! Al Principat tenim The Shopping Mile o el Shopping Festival i alguns fem esport al CEO –quina casualitat!– i els professionals al CTE. No us ho prengueu malament, simplement sou els primers que m’heu vingut al cap.
Així podríem seguir amb molts altres conceptes, no sé si més complexos, però sí que una mica menys habituals que els que he posat com a exemple.
No sé per què hi ha qui s’amaga de ser un “simple” director o gerent i ha de dir que és CEO (que no deixa de ser cap executiu o un director executiu) o manager (gerent). Què té de dolent treballar amb ordinadors, maquinària i programari? I analitzar indicadors clau de rendiment? I detectar notícies falses, pronunciar discursos, explicar històries i seguir un horari o una planificació? Dels socis no te’n pots refiar i del partner sí? Quin problema hi ha de tenir un quilòmetre i mig de botigues o una festa de compres, per exemple? I d’anar al Centre Esportiu d’Ordino o al Centre de Tecnificació Esportiva?
Tinc la sensació que quan es fan servir aquests termes en anglès es fa per donar-se importància i prestigi, sofisticar-se i intentar entabanar qui es té davant.
