Parlar de sexe amb adolescents

Parlar de sexe amb adolescents és un tema complicat per a molts pares. Podem dir sense por a exagerar que comunicar-se de forma efectiva amb els adolescents és un tema complicat per a molts que troben barreres emocionals, culturals, generacionals i també per manca de temps per fer-ho. Si a més el tema per abordar és la sexualitat la cosa es complica generalment. Perquè parlar de sexe significa també parlar de relacions afectives, d’amor, desamor, conflictes, anticonceptius, riscos associats a les relacions, maduresa, canvis, plaer, etc...
Alguns pares s’estimen més negar o evitar el tema. D’altres delegen aquesta responsabilitat a les escoles, d’altres no saben com començar, o millor, que els ho expliqui un amic, o el germà, o un llibre... qui sigui, però un altre. Només indicar una dada que és impactant, per contradictòria, amb la conducta dels joves:  les investigacions amb adolescents han trobat que els propis adolescents diuen que els pares tenen més influència en les seves decisions sobre relacions sentimentals i el sexe que els seus millors amics, les seves parelles o el que poden llegir a internet. Ara més d’un i una dirà, però si no em fa ni cas! Si no m’escolta mai! Doncs sembla que les opinions al voltant del sexe i el posicionament que manté la família sobre aquests temes té un pes importantíssim en els adolescents. 
Si per una regla d’or s’ha de començar és per mantenir una comunicació fluida i dinàmica dins de la família, independentment del tema a abordar. Està clar que si la norma dins de casa és parlar obertament de qualsevol tema i l’expressió emocional està acceptada i normalitzada, sempre serà més fàcil abordar els dubtes nous que vagin sortint amb el creixement dels fills. Els joves han de prendre decisions (de vegades a diari) al voltant de l’amor, les relacions personals o el sexe i, o bé tenen una opinió i consell des de casa o se’l busquen a algun lloc. Moltes vegades amb no gaire bon fonament ni intenció. 
Un segon aspecte no menys important és el fet que no n’hi ha prou de traslladar informació tècnica perquè “tinguin tota la informació”. És més important interessar-se per qüestions com ara, què pensen els nostres joves del sexe, què creuen ells, com viuen les seves experiències (frustració, por, passivitat, etc.) i com els afecten. Per parlar de sexe amb els adolescents, primer, se’ls ha d’escoltar a ells. Fer monòlegs alliçonadors no acostuma a ser gaire estimulant ni permet crear idees, opinions o criteris. Els adults en alguns casos pensen que per què els joves es troben en l’era de la informació n’hi ha prou. La informació s’ha de poder assimilar, triar i criticar. La informació per si sola no crea experiències. Conèixer tota l’anatomia humana no fa que un adolescent controli millor el seu impuls, ni conegui millor experiències i sentiments que ha de viure per poder aprendre sobre si mateix.