Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Parlem de fires




Un dels trets socials característics de la tardor és la celebració de fires en diferents poblacions de les nostres contrades. La citació més antiga d’una fira és de l’any 1048 referida a la Seu d’Urgell. La setmana passada, en el marc d’un certamen de promoció de la Fira de Sant Ermengol d’aquella ciutat anomenat Parlem de Fira, els bons amics Pilar Aláez i Pau Chica van presentar en una xerrada davant d’un nombrós públic congregat a l’Espai Ermengol, quins eren els orígens i evolució d’aquella i altres fires del Pirineu.

Sigui quin sigui el seu origen, la celebració de les fires sempre ha respost a una doble necessitat humana i climatològica: moltes es feien abans de la pujada del bestiar a la muntanya, al bell mig de la primavera; altres quan havia acabat l’època de la sega; i la majoria per la tardor, quan el bestiar havia baixat dels pastius. Fins fa relativament poc temps, cada vall pirinenca tenia les seves fires d’àmbit local, com és el cas de la de Canillo, que perviu avui amb molta autenticitat. També n’hi havia d’un àmbit geogràfic més gran, com succeïa amb les d’Andorra la Vella, la Seu d’Urgell, Puigcerdà i Oliana.

Fins a principis dels anys 60 del segle XX, de totes les fires de l’àmbit muntanyenc en destacaven dues per la seva importància i magnitud, ens referim a la de Salàs de Pallars, que se celebrava a mitjan de novembre, i a la d’Organyà, per Sant Andreu. La seva especialitat eren les transaccions de bestiar gros, sobretot el de peu rodó (cavalls, ases i muls), els tractors de l’època, criats a la muntanya, d’entre els quals en destacaven els procedents d’Andorra. Com era habitual, també s’hi negociava amb ovelles, vaques i bous.

Aquestes dues poblacions van convertir la celebració de la fira, que durava prop d’una setmana, en la major activitat econòmica de l’any. Per tenir una idea de com eren, en el cas d’Organyà, que és el que coneixem més per proximitat, bona part del traçat de l’actual carretera per aquesta població passa per l’antic firal dels animals de peu rodó. Quan hi passeu amb el cotxe en alguns dels vostres trajectes, us aconsello de fer-hi parada per admirar arran de carretera l’existència de les darreres eres de fira, on els ganxos, els habitants d’Organyà, hi acollien el bestiar que es venia.

Les cases d’Organyà es convertien durant uns dies en fondes i hostals on s’hi allotjaven els centenars de tractants vinguts d’arreu, fins i tot del País Valencià i de Castella. El seu abast comprenia un radi d’atracció de ramaders provinents de tota la meitat nord-occidental de Catalunya, bona part de la Ribagorça i Andorra. Fins i tot, era habitual que ramaders i tractants anessin a les dues fires. Moltes fires acabaren el seu recorregut amb la mecanització del camp i la desaparició del bestiar.

Moltes altres, les trobem avui reconvertides en fires de mostres o en concursos de bestiar, com a record del nostre recent passat.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic