Parlem de geopolítica europea?

La geopolítica d’ençà del final de la II Guerra Mundial es basa sobretot en el poder d’influència i de control. Un poder que es fonamenta entre altres en l’economia, les finances, la política i la capacitat armamentística. L’armamentística nuclear n’és la clau. Així, els països grans exerceixen una influència en el planeta i mercès a les aliances imposen llurs relats allà on convencen o manen.
Del 1945 al 1990 el món es dividia en dos grans blocs, el món occidental, amb els EUA i Europa occidental al capdavant, i el món soviètic, amb l’URSS (la Rússia actual de les fronteres amb Finlàndia i els estats bàltics fins a la frontera amb Xina) i Europa oriental al capdavant. Hi havia un tercer bloc, esperonat el 1955 pels líders independentistes de la descolonització com Nerhu a l’Índia o Nàsser a Egipte, anomenat països no-alineats. És a dir, països que no volien estar ni sota l’ampara occidental, ni sota la soviètica. França que, amb De Gaulle volia conservar sí o sí la seva independència envers l’homogeneïtat dels EUA, va cercar més d’un cop acostar-s’hi.
Amb el desmantellament de l’URSS, el 1990-1991 el mapa geopolític va canviar. Però només ho va fer del costat soviètic que va desaparèixer. Occident es va mantenir com l’alternativa única a la geopolítica mundial. En aquest context de pensament únic, de visió occidental immaculada, han anat creixent amb biaixos, estigmes i visions deformades els nous països de les cendres de l’antiga URSS com Ucraïna o els del Caucas com l’Azerbaidjan o del mar negre com Geòrgia i els nous països que estaven sota influència soviètica com Romania o els de l’antiga Iugoslàvia als Balcans.
Tots aquests països s’emmirallen en Occident malgrat estar estretament vigilats per Rússia, que vol recuperar, de totes totes, la seva influència i control. El desmantellament de l’URSS va deixar moltes ferides sense tancar. En la majoria hi ha conflictes latents i situacions frontereres difícils i perilloses com la república Srpska (Sèrbia) a Bòsnia i Hercegovina, l’Alt Karabach entre l’Azerbaidjan i Armènia, Ossètia i Abkazia a Geòrgia, Transnístria a Moldàvia o l’enclavament (rus) de Kaliningrad situat dins de la UE a la frontera de Lituània i de Polònia. Alhora, la potent i influent Xina observa i no s’hi posa massa mentre no se l’amoïni. 
En aquest context, organitzacions internacionals regionals com el Consell d’Europa proven de donar veu política a tots els seus estats membres. Tots els països que he citat, menys la Xina, són estats membres del Consell d’Europa, i els EUA són estat observador. I aquí de nou entra la geopolítica. En aquests organismes internacionals teòricament tots els països tenen el mateix pes polític, un país un vot. Són un fòrum on mercès al diàleg, a les negociacions i als compromisos polítics, països com el nostre tenen veu.
És veritat que sovint tenim poc a dir davant els grans països que volen controlar i dirigir els moviments geopolítics i geoeconòmics que s’hi practiquen. Però també és cert que països com Andorra cerquen de revifar en totes les tractacions i les discussions valors com són els drets humans, la democràcia i l’imperi de la llei. I això quan no es viu, quan no se sap, no es percep. I és cert que a voltes sembla que les decisions tretes de context o els vots dels petits que no segueixen el que els indica el país gran de referència, vagin a contracorrent. Tot i que Andorra sempre prova de no votar en contra d’allò que voten França i Espanya, aquest pluralisme de decisió és el que s’hauria de recuperar. 
Enmig d’una guerra que ens colpeix a tots, on el continent europeu torna a ser una terra de destrosses i de morts s’haurien de construir nous cercles geopolítics, ja que l’hegemonia del món occidental no és prou atraient per a tots. A banda de la Xina, que ja forma ella sola la seva ona expansiva d’influència, hi ha una petita part d’Europa, de les cendres de l’URSS, que no vol formar part del món occidental. S’haurien de cercar solucions. Que Rússia hagi envaït un país sobirà és del tot imperdonable. Però caldria pensar en una nova geopolítica en diferents cercles d’influència complementaris, no oposats. I és que arran de la invasió russa a Ucraïna, Rússia ha deixat de ser estat membre del Consell d’Europa. És, malgrat que es pensi el contrari, una molt mala notícia perquè excloent no es curen ferides, i encara menys es construeixen ponts. 
Vull pensar que la geopolítica és una ciència viva i canviant i amb això es manté l’esperança.