Parlem de ser o no responsables

Parlem de responsabilitat. No parlem de qüestions polítiques, ni de posicionar-nos a favor o en contra de la independència de Catalunya. Diumenge passat van passar uns fets violents contra una població civil que volia votar. No parlem ara de la legalitat o il·legalitat del referèndum. Parlem d’aquests fets. Dos ministres no poden dir que el Govern de Martí està analitzant els fets quan se’ls pregunta si condemnen aquests actes violents. No. Perquè parlem de responsabilitat. Parlem de responsabilitat política, però també de responsabilitat personal, de responsabilitat cívica. Estem parlant de violència. I tres dies després Martí parla amb covardia, després de dir que el Govern espera la posició de la UE per parlar-ne, i també de dir que ho està analitzant, ni que hagués de fer una auditoria per una cosa tan simple com és condemnar la violència. Diuen que la posició d’Andorra en el procés de Catalunya és complicada, s’hi juga molt, diuen els mateixos ministres. Però què hem d’esperar? Que per quedar bé amb l’Estat veí del sud, per la dependència en tenim, i pels acords internacionals pendents, no puguem denunciar uns actes violents? Em cago en la diplomàcia i en la prudència. La responsabilitat hauria d’estar per sobre de tot això. I no em val que tres dies després Martí digui que “la violència no porta a cap camí”. Cal condemnar-la. I cal fer-ho amb aquestes paraules: condemnem la violència. Sense por de quedar malament amb ningú. Perquè amb aquest afany de voler quedar bé amb tothom se’ns pot oblidar denunciar la vulneració de drets fonamentals. I això és ser irresponsable.

Comentaris

Xoc d'interessos

Pepa, les seves paraules posen el dit a la nafra. Moralment, teniu tota la raó, sense dubte, però demaneu coses que estan per sobre de les atribucions que poden fer els polítics andorrans. Parlem clar: Andorra no té (ni mai l’ha tingut) suficient autonomia per dir la seva. Així de senzill, Pepa. Intentaré explicar-li que està passant realment. Europa (Andorra inclosa) és un continent fortament controlat per unes elits que, a través de la economia, ho tenen tot dominat. El sistema de partits polítics és perfecte pel seu objectiu. De cara a la població, sembla que ara manen uns i després d’altres, però en realitat tots són iguals pel poder. És simple teatre. Li posaré l’exemple d’Espanya: és un país continuista amb dos partits dominants (AP-PP i PSOE) que es van alternant al poder. Tot lligat i ben lligat. Vist que últimament la població s’anava desencantant d’ells, el sistema ha creat unes noves alternatives: Pablo Iglesias i Alberto Rivera... per continuar seguint igual. Algú es creu que aquests dos personatges podien arribar a ser líders de públics de masses sense recolzament del poder ?. Ingenuïtat, la mínima. A tota Europa (Andorra inclosa) passa tres quarts del mateix. Tot controlat. Doncs bé, que està passant ara ?. Doncs que un petit país ha dit prou. Catalunya s’ha cansat d’aquest joc i vol canviar les normes. Vol canviar, des de la base, tot el seu sistema. Al revés de fins ara... i l’elit europea no ho ha entès (ni n’està d’acord). Es pensen que criminalitzant i intentant destruir l’actual govern i el parlament català ho tornaran a tenir tot controlat. Van equivocats. Això és un moviment popular, de sota arrel, de totes les edats i posicions socials. És fa incontrolable per l’actual sistema. Miri les imatges del diumenge (les verdaderes). Observi com nois i noies, homes i dónes, avis i àvies, defensaven la dignitat del seu vot davant d’uns animals amb casc i porra. Tots ells no van consentir el seu ultratge. A cap població, fossin grans o petites, de mar o de muntanya. Catalunya vol crear un nou país lluny del sistema actual, on decideixi la seva gent. No els foscos interessos dels partits de sempre. Pepa, Andorra està a anys llums d’això. No perdi el temps... o sí. Islàndia ho va aconseguir.

Carles Campolongo

Em pregunto que opinarà la propietat del Bondia sobre que l'autora de la columna, una resident que enrepetides ocasions ha demostrar tenir un discurs absolutament radicalitzat, digui que el nostre Cap de Govern és un covard. O es que el Bondia ha deixat de ser un mitjà andorrà? Només pregunto.

pgallego

Per a Xoc d'interessos: No crec que demani utopies, demano sentit comú en la política, o pot ser sí que són utopies. Molt interessant tota l'opinió exposada! Gràcies per la resposta.Per a Carles Campolongo: Mirii no em considero radical, i li he de dir que en els anys que treballo al BonDia no m'han donat cap directiu per expressar o limitar la meua opinió. Moltes gràcies per la seva resposta!