Entre altres objectius, en el moment que es va fundar l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell es va plantejar divulgar la història més propera per al màxim públic més interessat. De bon principi, l’Institut va començar a treballar en col·laboració amb les institucions locals i molt aviat veieren la llum activitats avui prou conegudes per a molts de nosaltres, com els cicles Parlem d’història i Desenterrem el passat.
La divulgació de la història local o la d’un àmbit historiogràfic més ampli ajuda la població a establir un vincle amb el passat, que, de certa manera, interioritza en un respecte i comprensió del llegat que ha rebut o heretat. A Andorra, bona part d’aquesta gran tasca la van dur a terme, en esferes diferents però complementades, els enyorats Pere Canturri i Esteve Albert. Del primer recordo una de les seves darreres conferències, organitzada per la SAC, i la presentació del seu darrer llibre. En ambdues activitats, la sala d’actes de La Llacuna estava plena de gom a gom d’un públic fidel, interessat pel passat del país i conscient que el seu coneixement permet aquest lligam de respecte i de comprensió.
L’Institut, salvant les distàncies, inicia un camí que a Andorra i a altres llocs fa anys que començà i que l’Alt Urgell emprengué en retard respecte de bona part del seu entorn. Aquest desavantatge no ha impedit que el públic interessat en la història de la seva població o comarca sigui cada cop més nombrós. El Parlem d’història l’organitza l’Espai Ermengol, una instal·lació cultural municipal que nasqué amb una clara voluntat de promoure la història i el turisme a la ciutat de la Seu d’Urgell.
El Parlem d’història i el seu germà tardorenc, Desenterrem el passat, s’adrecen a un públic local, del país, del territori que en diuen molts avui, amb aquest clar objectiu divulgatiu. L’amic Carles Gascón, una de les persones que conformen el rovell de l’ou d’aquesta entitat cultural, va esbossar dimecres passat un aspecte poc conegut de la seva tesi de doctorat sobre catarisme, el de la Inquisició, concretament el paper que tingué el bisbat d’Urgell en els seus orígens. Els dominics o pares predicadors conformaven l’elit intel·lectual d’un catolicisme que s’enfrontà a l’heretgia dels albigesos, els càtars, present a les nostres contrades pel veïnatge amb el Llenguadoc i per la protecció d’alguns senyors feudals, com els Castellbò, els Foix i els Josa.
El cicle continua avui amb una conferència de Carmen Xam-mar, també doctora en història i especialitzada en espiritualitat. Parlarà de la figura d’Hèrcules, fundador mitològic de la Seu d’Urgell, representada en un quadre d’època moderna que fins fa poc es trobava a la sala de plens de la casa de la ciutat i que avui custodia l’Espai Ermengol.
