Aquesta lletra d’una cançó italiana dels cantants Mina i Lupo que va ser molt famosa els anys 1970 i que també van cantar en francès Dalida i Alain Delon parla dels dobles discursos, de percepcions diferents i de les mentidetes que sovint embolcallen una relació amorosa entre dues persones, m’inspira. I què és el que m’inspira? Doncs, amb totes les distàncies, em fa pensar en la relació entre el Quart d’Ordino i el Govern d’Andorra. Molts pensaran que se me’n va l’olla per fer aquest comparatiu tan poc habitual.
De fet, el Quart d’Ordino és una entitat que està viva. Lluny de ser un ens del passat, exclusiu i tancat, en poden ser membres totes les persones de nacionalitat andorrana que tinguin una propietat a Ordino. Llevadors, llevadores i membres de la junta són escollits, entre tots els membres del Quart, a l’atzar amb els noms que una mà innocent treu de la sopera cada dos anys durant el consell de les Talles. El Quart s’ha anat adaptant als temps. L’entitat té diferents propietats, com ara terrenys i alguna infraestructura, tot i que la més coneguda sigui la de l’hotel Casamanya. Tot i amb això roman una entitat molt desconeguda, que alguns voldrien oblidada o desapareguda. 
És cert que en quasi 29 anys de Constitució mai s’ha volgut, ni des del Govern ni des del Consell general desplegar l’article 84 del títol VI. Però la realitat és tossuda i aquest llegat veïnal del passat ens permet recordar d’on venim per entendre millor el present i construir el futur. Els Quarts, els Veïnats són institucions que marcaven els lligams i els teixits de solidaritat existents entre els pobles a les diferents parròquies. I així ho recull la Constitució: “Les lleis tindran en compte els usos i costums per determinar la competència dels quarts i dels veïnats, així com les seves relacions amb els Comuns”. Però com que no s’ha desplegat, ara tot són incomprensions i enuigs entre Quarts i Veïnats, d’una banda, i de l’altra Comuns i Govern.
Així, el Quart d’Ordino va fer construir l’edifici de l’hotel Casamanya els anys 1950 en plena obertura del Principat per donar vida a la parròquia. Una visió de país col·lectiva per part d’uns veïns d’Ordino que, mitjançant una concessió hotelera, va complir durant més de 40 anys i amb escreix els objectius esperats. Fa  poc més de 20 anys es va haver de tancar perquè ja no s’adaptava als requisits vigents i les reformes eren massa costoses. I així seguim.
Durant aquests més de 20 anys hi ha hagut molts intents per donar una nova vida amb molts projectes. Alguns de més seriosos que altres, però la fita era la mateixa: fer reviure l’edifici i donar vida a la parròquia. Alhora, el 2004 Patrimoni cultural el va inventariar, així que la rehabilitació ha de fer-se seguint uns criteris molt definits. L’edifici segueix buit i trist. Però el que els membres del Quart tenim molt clar i coincidim sense matisos és de no deixar-lo morir degradant-se d’aquesta manera. Per això no s’ha deixat mai de cercar camins per a donar-li una sortida. I seguint aquest raonament, després de reunions, d’escoltar consells jurídics, de debats, i de sospesar diferents pros i contres, els membres del Quart ens vam inclinar majoritàriament, el 22 de gener, per la proposta que ens van fer arribar Govern i el Comú.
I el que havia de ser una festa i una alegria, creient que per fi es veia la llum i es trobava un destí honorable a l’hotel Casamanya, sembla que torna a ser un nou malson. I és que els qui es van comprometre per carta signada s’han apressat, per boca del portaveu de Govern, a desmentir-ho.
I sí, com molts m’he sentit enganyada! Si no hagués estat per la carta del cap de Govern i del cònsol d’Ordino en data de 10 de gener del 2022 que diu, i cito literalment “treballar conjuntament per donar un ús públic a l’edifici conegut com a Hotel Casamanya (...) que pot consistir a destinar l’edifici a dependències del ministeri d’Agricultura i Medi Ambient del Govern i de la conselleria de Medi Ambient del Comú d’Ordino”, jo hauria votat diferentment. Vaig votar, convençudíssima, per a un ús públic de l’edifici confortada pel compromís escrit del Govern i vaig desestimar una altra oferta de concessió privada. I ara m’entren dubtes. Potser em vaig equivocar.
Es cert que el Quart d’Ordino manté una relació amb el Comú i el Govern amb alts i baixos amb un seguit d’avinences i de desavinences que enverinen l’essencial: el bé de totes i de tots els habitants del poble.
Doncs això, parole, parole, parole i una gran decepció.