No puc entendre de cap de les maneres la batalla campal que s’ha obert entre comuns per la gestió de la vall del Madriu-Perafita-Claror. Tenim un territori magnífic reconegut per la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat des de fa 18 anys i en tot aquest temps les administracions concernides han demostrat una vegada rere l’altra que l’interès per mantenir i promocionar la vall potser no és tan clar com ens volen fer creure. Com s’explica, si no, que es necessitessin 7 anys per crear el pla de gestió i 17 per consensuar una ordinació reguladora conjunta que, després de presentar-la en societat, ha quedat en paper mullat? Els tics parroquialistes més extrems han tornat a treure el cap en un cas que segurament demana coordinació, cooperació i deixar els interessos d’uns i altres de banda. La vall, els seus elements d’interès i la seva protecció i promoció haurien de ser la prioritat i això, en cap cas, vol dir treure o donar competències a ningú. El territori físic forma part de quatre parròquies, és cert, però la vall que obté la distinció jo l’entenc com un tot que necessita una gestió conjunta i en una sola direcció. No ens queixarem els periodistes de poder omplir pàgines al voltant d’un tema, però com a ciutadans que també som arriba un moment que l’espectacle de declaracions i contradeclaracions també ens cansa. Dels polítics, com a representants nostres, n’esperem que facin la feina que se’ls encomana i que ha de contribuir al bé de tots. Amb el Madriu, però, tornem a tenir mostra d’allò que no hauria de passar i que potser acabarà explicant per què a cada convocatòria electoral l’abstenció s’incrementa.