Pasapalabra

Trieu la resposta correcta:

Quin polític català exiliat va escriure el 1950 a Sant Julià Entre el torb i la Gestapo? A. Joaquim Amat Piniella, B. Francesc Viadiu, C. Jacint Verdaguer.

El museu de l’elefant narra l’evolució del segle XX a Andorra a partir de la família…. A. Martí i Pol, B. Palmitjavila, C. Areny-Plandolit.

Qui és autor d’Elegies del final conegut i divulga activament la poesia a través de recitals i festivals? A. Teresa Colom, B. Josep Enric Dallerès, C. Arnau Orobitg.

Podem llegir la història de l’últim condemnat a mort a Andorra a A. Blau de Prússia, B. Set lletanies de mort, C. Últim estiu a Ordino.

I qui és l’autor de la de Borís I, rei d’Andorra el 1934? A. Albert Villaró, B. Manel Gibert, C. Antoni Morell.

Quin autor –molt despistat o despistada– provoca un Trencadís? A. Iñaki Rubio, B. Ester Fenoll, C. Àlvar Valls.

I quin narrador hiperactiu afirma que Res no és real? A. Robert Pastor, B. Antoni Caus, C. David Gálvez.

Quin novel·lista ha estat supervendes a Catalunya amb novel·les històriques? A. Albert Salvadó, B. Manel Gibert, C. José Luis Sampedro.

El 1942 a l’hotel Mirador s’hi va rodar una pel·lícula que era l’adaptació de l’obra... A. Andorra o els homes d’aram, B. El mestre de Kèops, C. Vertigen.

I la novel·la era de: A. Manuel Vázquez Montalbán, B. Isabelle Sandy, C. Norbert Orobitg.

Quin poeta i arquitecte dedica un poema a l’Andorra Park Hotel? A. José Manuel Lara, B. Agustí Bartra, C. Joan Margarit.

Cada pregunta només té una resposta correcta, però tots aquests noms formen part de l’Andorra literària del passat i del present. A vegades és visible i altres no. Ara ho ha estat a la fira del llibre pirinenc a Organyà i a la Setmana del llibre de Barcelona, aquí amb el suport del ministeri.

Però la resta de l’any, on són els escriptors, les novel·les, els contes, els poemes, els escenaris literaris? A les escoles? Als mitjans de comunicació públics? Als privats? En l’imaginari col·lectiu de la societat? La gent, els joves sobretot, no coneix els escriptors d’Andorra.

Si exceptuem Sant Jordi, una iniciativa comercial, privada d’editorials i llibreries, durant la qual queda molt bé passejar-se per les parades i posar cara d’intel·lectual, on és la literatura d’Andorra? Quin suport té, quines traves troba la distribució a dins i a fora? Com passa la duana? Té el mateix suport que els artistes que van a la Biennal de Venècia o els músics de l’ONCA? Andorra divulga prou els seus escriptors, se’ls creu?

No és una qüestió econòmica, es tracta de donar visibilitat, de ser presents en l’imaginari col·lectiu del país.

La literatura és més d’un plaer civilitzant que fa sentir i pensar, també és una manera de viatjar, d’explicar un paisatge, una història i una societat, d’analitzar la seva transformació, de pensar i repensar un país, de promocionar-lo més enllà de la imatge comercial.

(Ah! Les solucions, d’aquí quinze dies.)