El secretari general de Demòcrates explicava aquesta darrera setmana que tenia la sensació de ser ja a la setmana posterior al 2 d’abril i alertava, tant en clau interna com externa, que les eleccions no estan guanyades. Malgrat tractar-se d’una qüestió del tot òbvia, la sensació de Jaume Serra la podria tenir qualsevol ciutadà del país mínimament interessat per la política.
I és que, tot i que malauradament sembla que comença a ser ja un costum, els ciutadans hem assistit els dies previs al tancament de les llistes que concorreran als comicis generals i, també els dies posteriors, a un esperpèntic espectacle de repartiment de cadires ministerials i fins i tot d’altres càrrecs que evidencien que, tot i que òbviament s’intenti amagar, alguns donen per feta la victòria electoral.
Ara, amb el pastís repartit i un cop constituïdes les unions temporals d’interessos (UTI), que diria el company Bru Noya, els partits se centren, per fi, a treballar el programa electoral i el projecte de futur del país que sotmetran a consideració de la ciutadania. Altra vegada doncs, passa l’arada davant dels bous i el que hauria de ser la prioritat queda en un malaurat segon terme.
El no definir primer un projecte i després anar a buscar les millors persones per tirar-lo endavant comportarà novament situacions curioses, i fins a cert punt contradictòries que, això sí, tothom serà capaç de justificar sense enrogir-se gens ni mica. I és que caldrà estar atent per veure com lliga la voluntat de fer i completar projectes d’uns i la de posar el fre i reflexionar d’algun dels seus socis.
