Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AGrebennikova

Alexandra Grebennikova

Escriptora

 

 

Nikolai Epple.

Passat incòmode, present dolorós i futur incert




No sé com ho teniu vosaltres –els que escrivim ens fem la idea d’un lector ideal, però esperem que ens llegeixin diverses persones, per tant, m’és difícil imaginar quina relació d’amor i odi (o pur amor, intens odi, indiferència manifesta, marqueu la casella apropiada) teniu amb el lloc on vau néixer i créixer– però a mi sempre m’ha fet por la terra del meu origen. Tal vegada aquí l’adverbi sempre no és encertat, perquè no vaig arribar a aquest món amb un crit d’horror –o potser sí, qui sap si la por no s’engendra conjuntament amb la persona, no ens alimenta dins del ventre de la mare, no entra amb els primers glops de llet–. Acceptem la famosa sentència de la Premi Nobel de Literatura Svetlana Aleksiévitx que les paraules més importants de la llengua russa són “guerra” i “presó”. Soc filla, neta i neboda de la por. Em faig més por que gràcia.

Deixem-ho clar que no es tracta de cap preferència innata per altres terres, tot i que em vaig acabar arrelant en un lloc que els meus avantpassats definirien com “l’estranger”: a tots els països que he conegut de prop he percebut la mateixa volatilitat mig amagada, mig visible, aquell “tot va bé fins que no s’espatlli”, l’amabilitat inestable que dura mentre hi ha pa i escalfor i aigua, preparada a convertir-se en hostilitat oberta i desesperació desenfrenada en una situació extrema duradora. Tinc la sensació que les comunitats més religioses tenen més tendència a l’equanimitat en temps de crisi, si no les venç el fanatisme, per descomptat. Cada terra fa la seva guerra, a voltes es guanya, a voltes es perd. 

Nacional d’adopció, encara no he après a parlar de les excentricitats del país que m’acull:  per tant,  tornem a dirigir les mirades a Rússia. Sempre m’han fet patir els seus brots salvatges de patriotisme, corrupció multitudinària, ànima misteriosa i altres foteses. I no soc capaç de deixar de mirar-la ara que s’ha dedicat a horroritzar el món que a si mateix es considera civilitzat. Per donar-vos una petita imatge del que hi passa per dins, avui volia dedicar unes paraules a la investigació acadèmica que l’any 2022 s’ha convertit en un dels llibres més venuts en llengua russa: El passat incòmode. La memòria dels crims d’Estat a Rússia i als altres països, de Nikolai Epple. És un estudi que analitza les semblances entre diversos països del món que van haver de viure amb el fet d’afrontar-se amb la responsabilitat col·lectiva de la població per les dèries, errors o crims dels seus dirigents. Els exemples d’Argentina, Alemanya, Espanya, els Estats Units, Japó, Polònia, Turquia, entre d’altres, aporten idees que ajuden a trobar estratègies comunes d’assumir la responsabilitat sense caure en la foscor i en el sentiment de culpa per un passat incòmode, present dolorós i futur incert.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte