El país que lidera Volòdimir Zelenski s’ha guanyat l’admiració de tots els demòcrates del món.

Vladimir Putin va llençar dimecres una sagnant invasió a Ucraïna, per tornar el país a l’esfera de domini que tenia Rússia durant l’era soviètica. Ucraïna ja és la guanyadora moral d’aquesta guerra després de sis llargs dies de lluita contra un exèrcit rus infinitament més ben equipat. Tots hem vist als vídeos de YouTube aquest home sol, frenant l’avenç de tancs i vehicles militars que anaven a gran velocitat, com es va veure a la Plaça Tiananmen el 1989.

 Anton Suprunenko, ucraïnès i resident d’Andorra des del 2013, afirma no estar “sorprès”, ja que es tracta d’un poble increïblement valent que està plantant cara a soldats russos que no semblen entendre el que estan fent, tirotejant i matant els seus veïns germans. “Les notícies que venen del front i de les ciutats són esperançadores avui”. Es refereix que al nord, els tancs russos no poden prendre control ni tan sols de la ciutat de Kharkiv; Kíev segueix de moment sota control ucraïnès.

El que posa Europa nerviosa, fins al punt que s’ha unit políticament en contra de Putin amb sancions exemplars, és que sembla que el líder autòcrata rus estigui perdent els papers, ja que ha donat el vistiplau per bombardejar les poblacions civils, fet que atesten moltíssims vídeos, i està amenaçant les democràcies europees, perquè diumenge va anunciar que posava a disposició “les armes de dissuasió nuclear”. Anton Suprunenko mira nerviós, un ull sempre enganxat al telèfon, els missatges que l’informen que la seva mare en aquests moments està deixant enrere Kharkiv, i per fi s’està apropant a la frontera amb Moldàvia. “Són moments increïblement penibles per a tothom. Mai pensàvem que tornaríem a passar això al segle 21. Els meus amics civils, que s’han volgut quedar a Kíev per defensar la ciutat, van anar a aprendre a fer còctels Molotov per frenar l’avenç dels tancs quan apareguin  als carrers de la ciutat. Altres s’estan dedicant a posar foc a les reserves de petroli o a treure els senyals de circulació a les carreteres secundàries del nord perquè els tancs russos que no tenen GPS es perdin i es quedin sense benzina!”.

Aquest esperit indomable no sorprèn Toni Zorzano, consol honorari d’Ucraïna a Andorra, que ha visitat el país unes 200 vegades. “Putin s’ha equivocat. Em sembla que la gran esperança que tenim és que el poble rus, que mira cap a Espanya com a país on es viu bé, es mobilitzi per dir-li a l’autòcrata que ja n’hi ha prou d’atrocitats contra un poble germà. Aquest és el gran malson de Putin”. Zelensky, l’heroic president d’Ucraïna, també ha fet una crida als russos en un vídeo, i els ha instat a “acabar amb aquesta guerra. Podem viure en pau, en una pau global”. A ell li correspon la cita del mes –potser de l’any– per la resposta que va donar quan se li va oferir evacuar-li els EUA. Zelenky va dir: “No necessito un transport aeri, necessito armament per defensar la meva pàtria!”

El seu do per a la comunicació i la seva notable comprensió de les xarxes socials el converteixen en un oponent formidable per a Putin, tot i que l’exèrcit que comanda, en nombre i recursos, empal·lideix al costat del de Rússia. Zelensky ha demostrat ser un digne portaveu de la llibertat d’Ucraïna. Està desafiant amb valentia l’agressió desenfrenada de Putin, posant les bases d’un futur on el poble ucraïnès tornarà a tenir el dret a l’autodeterminació.

Ucraïna ja ha guanyat aquesta guerra, no sol perquè encara resisteixen les forces armades del país envaït, sinó perquè a més, en sol cinc dies, Ucraïna s’ha guanyat l’admiració de tots els demòcrates del món. Sofia Suprunenko, resident andorrana, m’explicava ahir a la manifestació a favor de la fi de la guerra, que “espero reunir-me aviat amb el Govern d’Andorra per veure si pisos buits podrien acollir els 200 ucraïnesos, com ara Maryna Pykhalova, que es troben aquí a Andorra i no poden tornar al país mentre la guerra continua. Seria fantàstic si poguessin rebre l’estatus de refugiats polítics”. Hem d’intentar ajudar tots, com puguem, el poble d’Ucraïna, perquè la seva valenta lluita per la llibertat no sigui en va.