‘Pastorets’

He sigut un privilegiat, ho reconec: poder descobrir Els Pastorets des de dintre, sense saber-ne gaire més del que me n’havien explicat, no té preu. Després d’anys envoltat per aquestes dates de pastorets, àngels i dimonis, aquest Nadal sento un petit buit, un buit bonic i càlid, això sí, de records que ja no m’abandonaran i que comencen a quedar enterrats per imatges que ja no són les meves, buscant el lloc que els correspongui en la memòria. 
Després de quatre edicions d’Els Pastorets, em veig assegut al pati de butaques del Claror assaborint l’espectacle amb un paper diferent, ara com a espectador. Això també em dona una mica d’aire i de perspectiva per poder fer un balanç, ara que ha passat quasi un any de l’última vegada i molt més alliberat, si es pot dir així, perquè quan hi estàs posat sempre és més difícil posicionar-se de forma objectiva. El dia de Sant Esteve s’estrena com és tradició la 28a edició consecutiva d’Els Pastorets lauredians, i és això el que s’ha d’endur tot el protagonisme. Hem de donar espai i temps a la proposta que ens ofereixen la Cristina i la Núria, amb  mirades noves, nous aires i nous enfocaments, també amb espais nous, i sempre amb la millor intenció, la de fer créixer una història que reuneix al teatre famílies senceres, dintre i fora de l’escenari.
Les últimes edicions vam intentar fer evolucionar les idees, la posada en escena, fer créixer i aportar nous colors a una història que tots coneixem. No sempre ho hem fet al gust de tothom, perquè sembla que quan reinterpretes un clàssic estiguis profanant una tomba. Però ara, amb la distància com a escut i des d’aquesta posició molt més segura que és la d’espectador, podem mirar amb legítim orgull totes aquelles propostes, que sempre vam defensar a mort tant des de la direcció com els intèrprets, tècnics i col·laboradors, tots aquells que han posat a les nostres mans durant tots aquests anys un projecte tan preuat com Els Pastorets, que més que una funció de teatre és quasi una família.
Ara és quan podem dir ben alt el respecte que sempre hem professat a Folch i Torres, i a la festa del teatre que vivim cada any al voltant d’aquesta representació tan màgica. No deixeu de veure-la. Les mesures sanitàries, els controls, tots està preparat per garantir una vetllada tranquil·la i segura. Si, cas excepcional, mai no heu anat a veure Els Pastorets, és l’excusa ideal per fer una activitat en família i qui sap si començar a convertir-la en una tradició. Per mi també era l’oportunitat de desitjar bones festes a la gent que tenia a prop. Ara, des de la distància, que aquestes paraules serveixin per desitjar a tothom un bon Nadal i un Any Nou de teatre i de platees ben plenes.