Més sovint del que voldria ensopego amb algú que m’etziba el discurset aquest de pacotilla sobre els nouvinguts de morolandia (o similars: adaptem-ho al lloc) que estan fantàsticament subvencionats mentrenosaltresleshonestesfamíliesnacionalsnorebemniuneuro. Anava a dir algun energúmen, però el cert és que el vòmit pot procedir de qualsevol ànima benpensant a qui entre turrons i nadales se li infla el cor d’autosatisfacció quan diposita cinc eurets en telemaratons, Téléthons i dies del Domund diversos. No importa després aixafar-li el cap a qui tenim a la vora. A l’interior amaguem un petit podrit racista. Per això jo aquí veig una oportunitat de negoci per a emprenedors visionaris: oi que ja no en tenim prou de viatjar com a turistes de tota la vida i estem àvids d’emocions fortes? Doncs jo engegaria una experiència immersiva que batejaria PateraXperience: així podríem sentir-nos perduts enmig d’un oceà mortífer mentre naveguem, què sé jo, a bord d’una balsa construïda amb neumàtics usats. Això que ara ens permetrien les noves tecnologies de realitat virtual. Abans se’n deia empatia, però com que és un concepte molt analògic deu haver caigut en desús.
La idea, és clar, té múltiples aplicacions. També serviria, per exemple, per als predicadors antivacuna i negacionistes de nivell divers. Una experiència immersiva –sense posar en risc la seva vida, guaita quina sort!– en una UCI. Perquè s’han de tenir uns sants nassos per fer propaganda posant en risc la vida dels altres, gent que t’escolta de bona fe. Aquests no hauran de retre comptes?
