A l’article anterior vaig parlar sobre fonts d’informació a les quals vam recórrer la meva parella i jo abans de ser pares. Doncs bé, ja som pares i ja ha començat la pràctica. Avui vull aportar consells bàsics sobre educació, que intentaré aplicar a casa, que sorgeixen de la meva experiència professional i del coneixement de professionals d’altres disciplines.
El primer consell és basar l’educació en l’amor, ja que només des d’aquest sentiment embriagador pensem en el bé i la felicitat de l’altre de forma incondicional. Com a adults, som referents i si volem tenir en un futur una ciutadania democràtica o simplement equilibrada és important que el conjunt de la societat actuï en conseqüència. Com fer-ho? Mostrant respecte pels altres, per exemple respectant els passos de vianants i els semàfors pel simple fet que convivim amb les altres persones, no perquè sigui una norma. Una altra forma de donar exemple és estimar l’entorn. Per exemple intentant no confondre el terra amb un cendrer ni la natura amb un abocador. Per últim, mostrant respecte per nosaltres mateixos, més cultura, menys vicis, més naturalitat i menys frivolitats.
Un segon consell és esforçar-se a entendre els diferents tipus d’intel·ligències i les formes d’aprenentatge dels infants. No tots aprenen igual ni cal que tots facin anglès, bàsquet i música com a activitats extraacadèmiques. Al contrari, els pot perjudicar per la sobrecàrrega de responsabilitats i perquè potser no tot se’ls dona bé. Cal potenciar les qualitats i donar pautes per reforçar-los en les mancances.
Un tercer consell, educar des de la motivació, el repte i l’esforç. Motivar els infants a descobrir el repte d’aprendre, entenent el repte com el desafiament per esdevenir millors a través de l’esforç, un esforç que ens permetrà assolir un objectiu que ens resultarà molt més reconfortant i realitzador que un like a les xarxes socials.
Un quart consell és ensenyar en la disciplina. Permetre que els infants es comportin com vulguin allà on vulguin pel simple fet que són nens i la manca de normes clares, consensuades i de coherència en l’ús d’aquestes per part d’alguns pares i professors deixa sense paràmetres els infants i els pot deixar sense la capacitat d’autodisciplina, imprescindible per a l’autocontrol, la determinació, el caràcter, la resolució o la diligència.
Un cinquè consell és trobar moments per al joc i el desenvolupament de la creativitat, deixant que els infants puguin fer sense veure’s condicionats per normes, sense que tinguin la pressió que ho poden fer malament i que simplement facin, desenvolupin la imaginació i generin formes d’autoaprenentatge.
Per últim, reduir l’ús de pantalles: de 0 a 3 anys, cap ni una! Cal relacionar-se amb els altres durant els àpats, fer coses junts a casa i en natura i conviure. Això evitarà problemes d’autisme, agressivitat, addicció i bipolaritat en infants. La tecnologia ha de ser una eina, i com a adults hem de ser exemple per inculcar bons hàbits.