Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Lluís Casahuga

Lluís Casahuga

Músic

 

 

Paternitat, maternitat i informació




Avui vull parlar de la gran labor de tenir fills i fer-los créixer, des de la premissa que com a pares i mares responsables busquem el millor per a ells. Però que és el millor? En els darrers mesos, aquesta pregunta ha esdevingut molt important, ja que en uns deu dies la meva parella i jo tindrem la nostra primera filla! Aquest esdeveniment provoca una revolució, a casa, en la família, en els pares que esdevenen avis, els consells d’amics i familiars que ja són pares, i el tinglado del consumisme extrem creat entorn als nadons, que és una de les primeres realitats a les que t’enfrontes.

Pensant en que és el millor i intentant replantejar-nos els convencionalismes dominants, hem optat per comprar el just i necessari i heretar d’amics i familiars. Un altre moment interessant són les classes prepart, molt recomanables, també per als pares! Però pel tarannà de la meva parella i meu hem volgut buscar més informació, saber més, de gent que en sap molt.

Un dels primers llibres en entrar a casa va ser Mama desobedient, de la periodista Esther Vivas, on parla de la infertilitat, la pèrdua gestacional, el part, la violència obstètrica, i qüestiona per què sembla que només es pugui escollir entre ser mare en una societat neoliberal i supeditada al mercat o viure una maternitat patriarcal sacrificada.

En aquest sentit trobo molt interessant les mesures polítiques aplicades a Islàndia, on des de l’any 2000 es va crear el permís de paternitat obligatori que permet als pares estar sis mesos cuidant dels fills, el mateix temps que les mares, opció que canvia el plantejament de la paternitat en la societat i ajuda a disminuir l’esquerda salarial entre homes i dones, ja que a nivell empresarial quan es contracta joves, tant homes com dones, hi cap la possibilitat que es puguin prendre aquest temps si decideixen tenir fills. Evidentment les grans corporacions tenen més facilitat per cobrir aquests llocs de treball, però un Estat responsable ha d’ajudar amb mitjans econòmics i fiscals la petita i mitjana empresa si vol que el model canviï i es camini cap a una major igualtat. 

Cal començar a considerar que l’home i la dona són cuidadors i sustentadors per igual. Un article interessant és Mi primer veneno, de Justicia alimentaria, on es qüestiona tot el mercat alimentari creat entorn als nadons, es posa en dubte la qualitat nutricional de molts productes de grans marques i aporta consells de la OMS sobre nutrició infantil, com l’alletament matern exclusiu durant sis mesos, mantenint-lo amb nutrició complementària, sense sucre ni sal, almenys fins als dos anys.

No em queda espai però us deixo una recomanació més, Un regalo para toda la vida, del pediatra Carlos González de l’hospital Sant Joan de Déu, que dona una perspectiva diferent sobre la criança, com que tenir en braços un bebè no el malcria i que alletar-lo a demanda és la millor opció, entre altres reflexions interessants. Ara ens toca posar-ho en pràctica.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic