Patinets i patinades que ens afecten

Segurament no n’hi ha tants com a les ciutats dels països veïns, però també per aquí els patinets antics, empesos a cops de peu, i els nous, en acció per l’energia elèctrica, es van fent cada vegada més presents a les voreres, almenys de la capital. A voltes ens n’hem d’apartar per no veure’ns empesos a caure i així esquivar-los. Sembla mentida, però som els qui no els fem servir els qui estem a punt de patinar. Eloqüència fàcil aquesta d’avui. A la vida, hi ha patinades físiques i també verbals i de gestos. I més aviat el símil del patinet urbà em serveix per parlar d’aquestes altres patinades. Aquelles que molts cops sentim en boca d’aquells que no han de preocupar-se gaire d’allò sobre el que teoritzen perquè no els afecta. I si no ens afecta, ens rellisca, i si ens rellisca, fins i tot ens avorreix, com donar unes dades de preus mitjans de lloguers, que estan totalment fora del que vivim i patim el comú dels mortals, que amb prou feines arribem a finals de mes, precisament per haver de pagar uns preus tan abusius. Deixar que les persones, les situacions, les dificultats ens afectin ens ajuda a posar-nos a la pell dels altres. Està molt de moda parlar d’empatia, de connectar amb la realitat de l’altre per saber què viu, què pensa, què estima, què espera. I esperar ben segur que esperem, com diu la cançó. Potser ara que s’acosta la loteria de Nadal, el que senzillament esperem és que ens toqui la grossa i així poder saldar alguns dels nostres deutes i poder pagar el lloguer... O comprar-nos una casa. Posats a esperar, però, jo voldria que ens toquessin uns polítics i gestors amb una mica més d’humanitat i afecte. Potser és demanar molt?