Si fem una tria d’edificis d’arreu del món i de bon reconèixer, no crec equivocar-me massa si hi incloc el Taj Mahal. Aquest mausoleu s’ha convertit en una de les imatges icòniques de l’Índia i cada any és visitada per un nombre més elevat de persones. Conservo molt fresca la impressió que em va transmetre una companya de feina la qual, ja fa una colla d’anys, va poder viatjar fins a Agra. La magnificència del lloc, com no podia ser d’un altra manera, la va aclaparar. Un sentiment desvetllat no només per la bellesa de l’indret. Mentre recorria el conjunt monumental es va trobar que, en un moment de la visita, els visitants havien de descalçar-se per entrar a un dels recintes del conjunt monumental. Un cop ja a casa, el primer que li venia al cap, quan sentia a parlar del Taj Mahal, era la intensa olor de peus que desprenia aquella muntanya de sabates que van deixar enrere.
No sé si algun dia tindré la possibilitat de viatjar fins a Agra, per tal de gaudir de la visita a aquest emblemàtic edifici, tot i que reconec que m’agradaria molt arribar-m’hi. Per tant, desconec quina mena d’experiència em reservaria una visita al Taj Mahal. Per contra, sí que puc explicar el que vaig viure a Florència. Una de les ciutats més visitades d’Itàlia que també es veu desbordada per les hordes de turistes que la visiten, cada any més nombrosos.
Entre les atraccions més cobejades d’aquesta ciutat de la Toscana hi figura el David, de Miquel Àngel. És més que probable que es tracti de la representació més coneguda que existeix d’un nu masculí. Si algú planeja gaudir d’aquesta magnífica obra d’art, li recomano que es carregui de paciència, ja que li caldrà estar disposat a fer una bona estona de cua. Hi ha la possibilitat d’escurçar aquest termini tot fent una reserva prèvia de l’horari de visita. Però aquesta opció encareix el preu d’entrada a la Galeria de l’Acadèmia, l’edifici on s’exhibeix. Tant si pagues el preu establert com si et pots permetre aquesta entrada més cara, un cop ja dins de l’edifici, passaràs a formar part del ramat. En el nostre cas, tot i que ja feia algun dia que érem a Florència i estàvem una mica curats d’espants, ens va sorprendre la gran quantitat de públic que hi vàrem trobar, tot i que la sala que l’acollia era espaiosa. Cal dir, però, que si la gran presència de visitants se’ns va fer feixuga –una massa que també col·laboràvem a engrandir– encara estàvem menys preparats per a suportar aquella excessiva olor d’humanitat amb la qual ens va rebre. Aquella exhibició de gregarisme ens va fer marxar del museu molt més de pressa del que ens hauria agradat i, per un moment, vaig entendre que, el Patrimoni de la Humanitat, se’t pot revelar de moltes maneres distintes.