Ara que la lectura sembla passar del paper a la pantalla, el món del llibre viu una contradicció interessant: mai no havíem tingut tantes obres al nostre abast, però tot i així cada cop donem més importància a alguns llibres com si fossin peces úniques. 
El mercat del col·leccionisme bibliogràfic, lluny de desaparèixer, s’ha especialitzat, i reflecteix un interès cada cop més gran per edicions rares, llibres amb història i obres que expliquen alguna cosa més enllà del seu contingut. Ja no es tracta només de trobar primeres edicions, o edicions limitades, les quals continuen tenint un valor incalculable, sinó també de trobar documents que ens expliquen una altra manera d’entendre el món.

Un aspecte cada cop més significatiu és la procedència del llibre. Saber qui va ser-ne el seu primer propietari, en quin context es va llegir i quin ha estat el seu recorregut, sovint augmenta el seu valor. Trobar-hi dedicatòries i anotacions manuscrites, exlibris o marques d’ús fan que cada llibre sigui únic i expliqui una història. I aquestes marques personals, en una època cada cop més digital, són les que fan que un llibre sigui valuós.

Les biblioteques i altres institucions patrimonials també entenen el llibre com un objecte amb valor propi, i la gran majoria treballen no només en la seva preservació, sinó que també promouen la seva difusió, a través d’exposicions, projectes de digitalització o activitats de difusió. Es tractaria doncs, d’apropar el patrimoni bibliogràfic al gran públic, trencant aquesta barrera tan hermètica, del patrimoni reservat únicament pels estudiosos i especialistes.

I aquesta nova tendència ens porta a fer-nos preguntes molt interessants: quins llibres hem de considerar dignes per ser preservats com a patrimoni? Durant molt de temps la premissa ha estat conservar allò que tenia un valor literari i històric, però avui en dia val la pena mirar més enllà del llibre, i reivindicar el paper clau d’altres materials com fullets, publicacions de caràcter local i edicions molt més senzilles que ens expliquen la vida quotidiana d’un país o d’una comunitat.

En territoris de muntanya com els Pirineus, i en països com Andorra, la producció editorial ha estat històricament limitada, però molt arrelada al territori: monografies locals, estudis sobre dret, llengua, excursionisme o folklore. Habitualment són edicions limitades, de tiratges curts, que difícilment tornen a editar-se, i precisament per això es converteixen en edicions molt més fràgils i valuoses, on la seva conservació respon a la necessitat de conservar la nostra memòria històrica des del nostre propi territori. 
En aquest context, les biblioteques i arxius del territori tenen un paper clau: no només custodien llibres, sinó que decideixen què mereix continuar existint com a testimoni cultural. Allò que avui pot semblar un llibre “menor”, demà pot ser una font imprescindible per entendre com pensàvem, parlàvem o vivíem.