Rebo correus, correus brossa entre tants bons desitjos de gent que no conec: “Vols fugir del Nadal?”. Home, doncs com tot Scrooge (o Grinch, que va per barris, edats i gustos en ficció literària o cinematogràfica), doncs sí, sí, no estaria pas malament. La qüestió és si queda cap racó al món dels vius, sobre l’escorça de la Terra, on amagar-se. Al teu interior, aconsellaran els místics i els estoics. Sí, home, però tanta estona al meu interior m’avorreixo; molta vida intel·lectual no hi bull, allà. A més, potser estàs immers en la teva somnolència vital i et fot un ensurt una andròmina com la cosa aquella ‒un Pare Noel simpàtic, diran els irredempts optimistes nadalencs‒ que et dispara “ho, ho, ho” quan accedeixes al pàrquing Vinyes. Mireu que intento passar subreptíciament... doncs sempre m’enxampa. Comparteixo impressions amb una desconeguda, típica conversa d’ascensor, i confirma que no estic sola. Fa por. No tanta com els que s’enfilen pels balcons. Quan us deixaran de fer gràcia?
Així que amb el festival de pau i amor a les portes, ja em sento tan embafada com de la punyetera trobada Sánchez-Feijóo (en quina o porta l’accent? Ho hauria de saber, per l’ascendència galaica), que sembla la discussió d’on asseurem els cunyats per no ennuegar-nos amb els torrons. Sort que per aquestes contrades regna la concòrdia.
Per als rancis com servidora, una lectura que ens acabarà de demostrar que no hi ha manera de saltar-se aquesta bafarada anual: Skipping Christmas, de John Grisham. Patirem el Nadal igualment, però, ves per on, riurem una estoneta. Apa, bones festes i a no abusar gaire.