Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Pau Casals i Andreu Claret




La plataforma e-biblio que les biblioteques del país posen a l’abast dels lectors és un pou de sorpreses. La meva recent troballa és un llibre de l’Anna Dalmau i l’Anna Mora titulat Pau Casals i Andreu Claret, correspondència des de l’exili, que tot i que es va publicar el 2009 l’he descobert ara.

Vaig conèixer l’Andreu Claret de petita, quan venia a veure el meu avi per parlar, entre d’altres coses, de futbol. El recordo un home xerraire, dinàmic i somrient. Aquest llibre m’ha permès saber-ne més sobre ell, la seva vida a Andorra i sobretot del seu vincle amb el músic mundialment famós Pau Casals que va visitar el nostre país en diverses ocasions. La figura d’un artista que vaig tenir l’oportunitat d’aprofundir aquest estiu amb la visita de la seva casa-museu al Vendrell. 

Els dos homes van consolidar una amistat molt estreta i es desvivien l’un per l’altre. Les autores del llibre ens mostren una intimitat delicada de dos lluitadors que afrontaven la vida a l’exili com podien on la família era el més important. La prova, el primer que fa el 1946 en néixer el seu fill Andreu a Acs-del-Termes, conegut periodista amb una brillant carrera i escriptor, és enviar al mestre una missiva. Tots dos celebren la bona notícia que genera esperança de vida en mig d’una situació desastrosa. El que seria conegut més endavant com a l’home de les neus, professava una admiració i un respecte profund per a Pau Casals i l’ajudava amb tot el que calgués per tirar endavant projectes benèfics per ajudar els refugiats. Una amistat que sobreviu a totes les adversitats i tots dos es mantindran fidels a les seves idees polítiques fins al final de la seva vida.

La seva correspondència, del 1943 al 1954, traspua aquesta intimitat i afecte on parlen amb franquesa de la realitat quotidiana, dels problemes econòmics que estan passant i de la nostàlgia de la seva dolça Catalunya, Claret comparteix el mateix esperit de la frase pronunciada per Pau Casals a les Nacions Unides l’any 1971: “I’m a Catalan”. Ambdós somien el dia en què tornaran a casa, tot i que les il·lusions s’aniran esvaint en aquell període incert. Les cartes enviades per en Pau Casals estaven desades en un sobre que la família va trobar en morir Andreu Claret el 2004 als 96 anys al seu domicili barceloní.

Aquest fort lligam va propiciar segurament el futur musical dels grans músics Gerard i Lluís Claret, aquest últim fillol de Casals. El mestre va quedar gratament sorprès del talent dels dos germans bessons i els vaticinava una carrera brillant, com és el cas. Però per sobre de tot, Pau Casals des de la seva VillaColette a Prada de Conflent, se n’alegrava pels pares, l’Andreu i la Maria. 

Només resta felicitar les autores per aquesta iniciativa i especialment a la família Claret per permetre la publicació de la correspondència i deixar-nos apropar una mica més a la vida d’aquestes dues persones que es trobaven a l’exili. 

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte