Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JFernandez

Júlia Fernández

Cap Biblioteca Nacional d’Andorra

 

 

El Far Pas, segons el fotògraf Lino Pellegrini, el 1960.

Pau, preus i carreteres




Un cop enllestit el canvi de seu i després del preceptiu període vacacional del personal, enguany força merescut, ens posem mans a l’obra i continuem amb la recerca de materials del fons d’antics i rars.

Avui és el torn de la revista italiana Atlante, genti, natura, civiltà, una espècie d’encreuament entre la publicació mundialment coneguda National Geographic i una de les millors guies visuals que puguem trobar al mercat actual. Al número 31, editat l’agost del 1960, Andorra té el privilegi de compartir espai amb Gerba, una bonica illa tunisiana que hom pot descobrir a bastament gràcies al reportatge gràfic que acompanya al text, de ni més ni menys que 21 pàgines. 

La segona part d’aquest número l’ocupa l’article on es narra un viatge a l’Estat més gran dels petits estats d’Europa. Aquest joc de paraules és obra del fotoperiodista italià Lino Pellegrini, el nostre guia d’avui a través de l’Andorra dels anys 60, una època especialment destacada, doncs el turisme i el comerç havien substituït el sector ramader i agricultor com a principal mitjà de subsistència. Pellegrini ens va deixar el 2013 als 98 anys, però la seva obra gràfica, fruit dels seus viatges arreu del món, vivint períodes de guerres, i visitant llocs insòlits, el consagren com un dels fotògrafs documentals més importants de la seva generació.

Entrem en matèria, doncs, resseguim les passes de Pellegrini i reproduïm algunes de les seves reflexions. Dues impressionants imatges del Pas de la Casa serveixen per situar-nos geogràficament i fer quatre apunts històrics. Com bona part dels seus contemporanis, el fotògraf va accedir a Andorra per la part francesa, venint des de Perpinyà. Travessa la carretera en ple hivern, fins que aquesta creua un curiós nucli format per petites cases i barraques, que malgrat les seves dimensions sembla tenir molta vida. És un indret ple de botigues on es troben principalment vins, ceràmiques i records d’origen espanyol, a preus molt baixos, tant si es calculen en francs o en pessetes. La presència bàsicament de ciutadans francesos, sembla donar lloc a interessants competicions entre els dos països circumdants.

Pujant el port d’Envalira, el paisatge s’obre, com un amfiteatre, i ens obsequia amb una visió més ampla del Principat medieval que ens acull. Indrets com el Cercle de Pessons serveixen de pretext per parlar-nos del nostre estimat Carlemany, el qual protagonitza nombroses de les converses que tenen lloc al Principat, ja que es tracta d’un país ancorat al passat, a les tradicions i les llegendes. 

Aquests eren els secrets de l’Andorra del 1960 segons la revista italiana ‘Atlante’.

La puresa del paisatge i el seu caràcter primitiu ens permetrà veure prats, boscos frondosos, gaudir del vol d’àligues, així com de l’agilitat dels muflons pirinencs que travessen penya-segats sense la menor incidència. 

Arribats a Soldeu, trobem cases típiques, construïdes a les roques amb tanta destresa que sembla que cases i coves es confonguin. Havent observat meravellat aquestes construccions tradicionals de pedra, ens apropem al santuari de Nostra Senyora de Meritxell, un monument rústic, on destaca la imatge de fusta de la verge amb un infant a la falda. Pellegrini la considera una imatge crua, ingènua, i fins i tot absurda, d’un estil que recorda al practicat pel pintor malagueny Pablo Picasso. Els colors, la forma i l’antiguitat la converteixen en una peça única al món.

Deixant enrere Radio Andorra i la seva relació amb els conflictes bèl·lics encara recents, continuem el nostre periple cap a l’Andorra “moderna”, representada principalment per Escaldes, poble a partir del qual els edificis són de nova construcció. Lloa el poblet d’Engordany, les seves cases i la seva fesomia. També els vestigis romànics que troben pel camí, com el vell pont que travessa el riu.

Esglésies com la de Sant Miquel d’Engolasters i Santa Coloma són exemples arquitectònics tan evolucionats de la seva època que sembla estrany que puguin trobar-se a un indret tan remot com és Andorra.  

I quins són per ell els tres secrets d’Andorra? Doncs la pau, les carreteres i els preus. Pocs indrets trobareu al món on els paisatges us portaran a indrets meravellosos i l’asfalt us permetrà descobrir tots els racons del país. 

El tema dels preus  el deixarem per a una altra ocasió. De moment us convido a consultar aquest extens article i gaudir tant de les fotografies com de la narració del viatger Pellegrini. 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic