Tant als autònoms com als emprenedors se’ls ha de reconèixer la valentia de crear nous negocis en els temps que corren. Molts d’ells emprenen aquesta aventura amb la il·lusió i el respecte de crear alguna cosa nova per un mateix –i qui sap si més endavant incorporaran nova gent a l’equip–, ja sigui en una branca de negoci nova o reinventant-ne una que ja existeix, sense oblidar que molts d’ells arrisquen el seu patrimoni o s’endeuten per tal de tirar endavant el seu nou negoci.

Els que ho han fet sabran de sobres que difícil que pot arribar a ser fer tots els tràmits que avui dia sol·licita l’administració pública per a un nou comerç. D’igual manera sabem prou bé les traves que ens trobem avui dia per a coses tan simples com obrir un compte en una entitat bancària, sol·licitar una línia de crèdit, TPV…

Anem per passos i imaginem que finalment, i després de dedicar més temps a la burocràcia que a crear el nostre pla de negoci, aconseguim obrir el negoci. Comencem per les despeses fixes: local, llum, telèfon, fibra òptica, impostos, declaracions de comptes, importacions des de fora, impostos comunals, manteniment d’extintors... Res, quatre ximpleries!! Si després d’això ens queda algun cèntim d’euro que no sigui d’Andorra –es veu que aquests es cotitzen a l’alça–, mirarem de contractar una persona per tal d’intentar cobrir horaris, vacances, etc.

Un cop arribats a aquest punt, sembla que no és gens fàcil muntar un negoci, oi? Espereu un moment, m’he oblidat una cosa important. Em sabríeu dir què? Sí, efectivament, la CASS. Amb prou feines hem aconseguit obrir la persiana que ells pel seu compte ja preveuen un sou fix de ni més ni menys 2.041,35 euros, i en base a això haurem de cotitzar 449,1 euros mensuals. Veus que bé va l’economia del país.

Si a final de mes, després d’haver pagat proveïdors, treballador/s, lloguers i altres despeses, et sobren 500 euros, tranquil, que hauràs de pagar el peatge de 449,10 euros a la CASS. El Govern diu que no entén la queixa perquè pots sol·licitar deduccions per emprenedor. Posem per cas que t’ho redueixen a la meitat, a 224,55 euros. És clar que amb 275,45 euros es pot viure tranquil·lament, oi?

Només puc entendre que notícies com la pujada als autònoms o com la d’apujar les cotitzacions en 12 punts responen al cacau comptable que tenen a la CASS, que lluny de fer una profunda revisió de la seva gestió –un cop més l’única sortida que hi troben és fer que es pagui més– o mirar de posar un llindar a les retribucions opten per seguir obviant el problema. “Ara no toca, que els votants d’aquest Govern es podrien emprenyar.”

L’altre dia a les xarxes vaig plantejar la següent qüestió. Si seguim amb aquest ritme, penalitzant els empresaris i emprenedors del país, segurament el que aconseguirem és que un percentatge elevat opti per tancar el seu negoci, i la pregunta és: si tanca el 30%, 40% o 50% del sector d’empresa privada, què en farem de l’empresa pública?

Cal recordar que l’estructura de les nostres institucions públiques es manté bàsicament amb els impostos que recapten, principalment en el sector privat. Si com a país no comencem a facilitar la generació de nous negocis –i amb això no em refereixo a subvencions públiques, sinó a eliminar part de burocratització per a la creació d’aquests– o a establir criteris més realistes respecte a les recaptacions via impostos; si obliguem a fer que els empresaris dediquin més temps a gestionar paperassa per a les nostres institucions que a gestionar el seu negoci, certament estaran condemnats, i juntament amb aquests, sens dubte, també ho estaran les institucions, que es veuran obligades a fer retallades.