Pel·lícules que han fet història

Temps d’anys rodons. Suposo que cada any n’hi ha, però no sempre ho sabem o hi prestem atenció. Quan convius amb algú superaficionat al cinema, com és el cas, no et poden passar per alt els 80 anys de dues pel·lícules que han fet història: El mago de Oz i Lo que el viento se llevó. Ben diferents, tot i que el director de la primera va ser un dels tres de la segona. I és curiós perquè una ens pinta el món imaginari somniat per la protagonista, on fades i bruixes fan de les seves i on els seus amics demanen cervell, cor i valor per tirar endavant en la vida, mentre que per a la nena el seu viatge més enllà de l’arc de Sant Martí es converteix en un retorn més convençut a la llar, i és que com a casa enlloc. En canvi, Lo que el viento se llevó retrata la fi d’una època daurada d’una Amèrica classista i d’esclaus, d’un temps idíl·lic, almenys per a alguns dels seus protagonistes, que dona pas a una nova Amèrica, engendrada des de la violència i la foscor, com la majoria dels estats que coneixem, certament. Un canvi d’època en el qual s’imposa el renovar-se o morir o millor ressuscitar d’entre les cendres. Un món nou? Ja fa temps que diuen que nosaltres estem immersos en un canvi d’època, accelerat i atropellat. I això demana un canvi de mentalitat. El que passa és que les mentalitats no es transformen al ritme de les tecnologies, som més lents a pensar, a pair i cadascú tenim velocitats diferents. Sempre, però, podríem demanar a la fada de l’est que amb la seva vareta ens concedís de fer-ho perquè l’adaptació no és fàcil i perquè posar a Déu per testimoni, ja no es porta.