Com és habitual per aquestes dates, el Tribunal de Comptes ha fet arribar al Consell General els informes de fiscalització, corresponents, en aquest cas, al tancament de l’exercici 2024, tot i que hi ha també algun informe anterior perquè hi ha qui no presenta els comptes quan toca, de les diferents institucions –Govern, comuns i Consell General– i de totes les entitats i agències subvencionades, així com de les parapúbliques i les societats públiques i els partits polítics.
Malgrat que, i es confirma la tendència ja iniciada uns anys ençà, el nombre global d’observacions i recomanacions va disminuint exercici rere exercici, indicador que les institucions van millorant els seus procediments, l’òrgan fiscalitzador evidencia que encara es porten a terme tot un seguit de pràctiques que no s’adiuen amb la legislació vigent. Parlem de contractacions a dit sense la justificació corresponent ni la publicitació per garantir la concurrència que seria necessària, pagaments de primes i complements salarials que no figuren en la legislació o fons mutuals per cobrir part de baixes no cobertes per la CASS que funcionen sense cap empara legal, pràctiques, totes elles, fora de la llei.
Però el més greu de tot plegat és que, en molts dels casos, les remarques del Tribunal de Comptes són cada any les mateixes, i algunes fins i tot es remunten ja a més d’una dècada –igual que les al·legacions que es fan mirant de justificar sense posar-se vermells els diferents incompliments–, i que, malgrat les institucions i els organismes concernits reconeixent any rere any que cal millorar, com a mínim l’endemà de la publicació dels informes, no es fa absolutament res per corregir allò que no s’acaba de fer tal com toca. No cal recordar allò de l’exemplaritat de les institucions però potser sí exigir que es penalitzi d’alguna manera aquest passotisme.
