La Setmana Santa és la temporada alta d’aquelles destinacions que no tenen parcs temàtics, neu ni platges. És quan s’omplen els hotels de Zamora o d’Aurillac. Abans per atreure visitants era necessari que aparegués una Verge, es descobrís el sepulcre d’un apòstol o hi hagués relíquies. Es peregrinava a Patro per adorar els bolquers del nen Jesús a les 60 capelles que tenen dits de Sant Joan Baptista o als 15 cofres que guarden prepucis de Crist. Però certa racionalitat ha posat ordre en els reliquiaris i les aparicions marianes han decaigut. 
Estem imbuïts per l’esperit dels temps, aquest que ens impulsa a sortir, a veure llocs i a acumular fotos al mòbil, aquest que ens diu que cal acumular viatges i experiències com si fossin punts de descompte a la gasolinera, aquest que ens insta a portar el nostre fill a Eurodisney o a Port Aventura abans que compleixi deu anys, no fos el cas que el nen sigui l’únic de la seva classe que no hi hagi anat i pateixi assetjament escolar.
És un gran èxode, la mobilització dels 100.000 fills de Sant Lluís envaint Espanya per acabar amb el règim constitucional del 1820 o una d’aquelles migracions a la recerca de l’or dels inques, o per atènyer el Nou Món, quan el grup que arribava a la riba oest era un completament diferent del que va sortir de l’est tres generacions abans i un 90% dels expedicionaris originals havien mort per una inserció de fletxa sioux a la tràquea. 
Per això el desplaçament requereix més planificació que la contraofensiva d’Eisenhower a les Ardenes o el desembarcament de Normandia durant la Segona Guerra Mundial. En cas contrari el risc, amb tanta estona assegut al cotxe, és que els seients acabin adquirint la forma del cul de l’ocupant, com el costat del llit de Maude Flanders de la sèrie Els Simpson. Tot i que de fet per això hi ha Google i el seu algoritme. És el nou Déu. Modifica creences i domina l’estat d’ànim dels seus fidels. Decideix quina informació ens mostra quan busquen alguna cosa mitjançant els nostres ordinadors o els nostres telèfons mòbils. Explora els nostres interessos, les nostres inclinacions i les nostres preferències i tracta d’oferir-nos allò que ens ha de fer més servei.  
En els vídeos promocionals d’aquesta setmana de passió, es barregen peus descalços de penitents amb formatge de Cabrales i mans sagnants de tamboriners amb pernils DO Sierra Ibérica. Moltes persones buscaran aquests dies un flaix d’harmonia al pas del Natzarè. L’escriptor i periodista Julio Camba ja ho tenia clar el 1907: “La Setmana Santa és una font de riquesa i mereix el respecte de tots els economistes”.