És que no guanyem per a ensurts. Encara estem recuperant-nos de l’arribada al poder de Trump, amb les guerres a Ucraïna i Palestina i l’elecció del nou Papa de Roma com a teló de fons, i sense previ avís ens peta als morros una apagada general. Un capítol que, segons certes veus, va sumir-nos en el desordre i donarà pas a una era de foscor digna de Lord Voldemort. Parlen en aquests termes perquè no han vist l’habitació de la gran de casa: això sí que és caos.
Un cop superada l’estupefacció inicial van començar els interrogants. Què havia provocat el tall massiu? Les explicacions inicials apuntaven a incendis en plantes generadores a altres països o a errades tècniques no especificades i, és clar, a hipotètics ciberatacs per part d’alguna nació estrangera. Hi havia la possibilitat, és clar, que la cosa tingués a veure amb el Marroc, que va oferir-se des de bon principi a proveir de potència per neutralitzar el problema. Una estratègia d’allò més pèrfida i efectiva: coi de musulmans –primer et casco i després t’ajudo–, que sí que saben quedar com a reis... com a califes, vull dir. Una altra hipòtesi era l’ús d’un pols electromagnètic, carregat d’energia innòcua per a les persones però que inutilitza tots els sistemes electrònics en el seu radi d’acció. Opcions, tantes com vulguem per anunciar el tret de sortida a un nou paradigma mundial –justament la data en què es complien sis mesos de la DANA de València, oju–, amb la interrupció de subministrament com a l’inici d’un blackout mundial de tres dies, sense internet, amb bloqueig bancari i col·lapse energètic. Les autoritats espanyoles de seguida –és una manera de parlar– van ordenar posar-se a treballar a les agències competents, des del Centre Criptològic Nacional al CNI i l’Institut Nacional de Consum, passant per la TIA i fins a l’associació de jubilats-club petanca de Valdemoro. Calia esbrinar què havia adormit els fils elèctrics dels quals penja el nostre mode de vida, i que va fer que els pardals, que normalment només s’hi enfilen per dibuixar la seva partitura musical contra el cel, aprofitant que allò no donava rampa van pixar-s’hi i inclús, en algun cas, van acabar fornicant-hi.
De comunistes al govern dels EUA, o al fantasma d’Hugo Chávez, al cap i a la fi cadascú es conforma amb el que millor li va. El que ningú coneix és la veritable causa: a la seu de Red Eléctrica Espanyola Pepe Gotera y Otilio jugaven a dominó damunt del panell de control tot fent unes olivetes i unes canyes, i l’Otilio va vessar-ne una a sobre amb un cop de colze. Paf. “Hostias, ¿y ahora qué hacemos? “Coño, no sé... Le echamos el marrón a Putin. O no, mejor: a una perturbación en la fuerza, o a una oscilación de potencia en la red”.