Quan camino pels nuclis més habitats del Principat, tinc la sensació que el país està pensat bàsicament per circular amb vehicle privat. Els espais exclusivament per a vianants són ben pocs i, fonamentalment, limitats a les zones més comercials. Això no és exclusiu d’Andorra, ni molt menys; moltes ciutats pròximes presenten una planificació urbanística similar. A Andorra, estem molt acostumats a anar amb cotxe fins a un pàrquing comunal pròxim al nostre destí i fer a peu un recorregut petit, i arribar a l’absurd de delimitar el tram urbà –sobretot el d’Escaldes i d’Andorra la Vella– segons la zona d’aparcament.
Si anem a Prada Ramon, segurament aparcarem al Fener o al Parc Central i no ens passarà pel cap deixar el cotxe al Clot d’Emprivat o a l’aparcament de Prat de la Creu, i això que la distància és prou curta. Al final, com que fem molts trajectes curts amb cotxe, de pàrquing a pàrquing, acabem tenint la sensació que les distàncies són molt més llargues del que realment són. Com a experiment, podeu provar d’anar a peu de la plaça Coprínceps d’Escaldes a la plaça Benlloch d’Andorra a través de l’eix Carlemany-Meritxell. Tot i que mentalment tenim la sensació que són dos nuclis a anys llum de distància i que el millor és moure el cotxe per anar d’un punt a l’altre, en realitat es tracta d’un passeig d’uns vint minuts en què es recorre poc més d’un quilòmetre i mig.
Tenint en compte que cada vegada som una societat més sedentària i sabent els beneficis de fer un exercici diari tan simple com caminar, penso que seria bo per a tothom reduir l’ús del vehicle privat tant com es pugui. Quelcom que seria doblement saludable, ja que també reduiríem la creixent contaminació del planeta, a nivell atmosfèric i a nivell acústic. En aquest sentit, valdria la pena que les administracions fomentessin més que la gent caminés, no només com a concepte, sinó de manera específica i concreta, i pensar les zones urbanes del país més per als vianants i menys per als cotxes.
La veritat és que si penso llocs més o menys agradables per passejar en espais urbans d’Andorra, se m’ocorren ben poques opcions. El mencionat eix Carlemany-Meritxell seria una opció, però està tan pensat per les compres i és tan turístic que sovint és preferible evitar-lo. Una altra possibilitat és el passeig del riu a Esclades i a Andorra, un espai força tranquil i idoni per moure’s entre diversos punts. El problema és que no es va planificar de manera global i sovint la ruta es veu tallada per carrers amb molt volum de trànsit. El tram de la Dama de gel, el del pont de París o el de Prat de la Creu amb Bonaventura Armengol demostren clarament que es va pensar molt més en el cotxe que en el vianant.
I a altres parròquies la situació és encara més desoladora. A Sant Julià és ben difícil caminar en zones exclusivament per a vianants lluny dels cotxes –i no diguem a la Massana–, i a Encamp tan sols se’n salva el recentment remodelat passeig de Mojácar, tot i que està tan poc senyalitzat que per passar-hi ho has de saber. No m’estranya que caminem poc amb aquest panorama perquè, segons com, és millor anar en cotxe que fer un passeig entre el bullici del trànsit.
És evident que reduir l’ús del cotxe és difícil, però penso que és un repte en el qual és important treballar, tant per la nostra salut com per la del planeta. Cal, d’una banda, que entre tots canviem una mica de mentalitat i provem de caminar més, i també cal que les diverses administracions fomentin menys el cotxe i treballin més en pro del vianant. Estic segur que si els espais exclusivament per a vianants fossin més nombrosos i més agradables, cosa també important, molta gent consideraria aquesta opció. Per mi, en una Andorra més ideal, hi hauria més zones per a vianants, bicicletes i aparells elèctrics personals de mobilitat. Sens dubte, guanyaríem en salut, medi ambient i benestar, i estaríem treballant per un futur millor.