Percentatges i enganys

Noves eleccions catalanes i nova demostració de força de l’independentisme que assoleix més diputats que mai, 74, i supera  la barrera del 50% dels vots malgrat que hi hagi qui continua tancant els ulls a la realitat i defensant la teoria del suflé per bé que aquest creix i sembla lluny de desinflar-se.
I és que no deixen de ser curiosos els esforços, recorrent si cal a arguments fal·laços, de polítics i analistes de tota mena per mirar no només d’amagar sinó també de negar que els partits que diuen ser independentistes han obtingut per primera vegada més del 50% dels vots, un aspecte precisament que l’endemà dels comicis van coincidir a destacar les principals capçaleres europees.
Hi ha qui es limita a comptar únicament els vots de les formacions que han obtingut representació parlamentària obviant així milers de vots d’altres partits i agrupacions que no han assolit el mínim del 3% de sufragis necessari per poder obtenir algun diputat. Altres, sense ruboritzar-se per la ignorància de què fan gala, tiren pel boc gros calculant el percentatge de suports basant-se en 5,3 milions de ciutadans que estaven cridats a les urnes i no sobre el nombre de vots. I alguns, més subtils però igual de demagogs, posen en dubte la legitimitat d’aquest més del 50% obtingut per les forces independentistes argumentant que la participació s’ha situat en un minso 53,6%. Un percentatge, però, que no els suposa cap problema a l’hora d’afirmar, sense enrogir-se, que la majoria de catalans ha apostat per un tripartit d’esquerres. I òbviament, no falten aquells que cauen en el parany de la majoria silenciosa donant per fet que tots els que no van anar a les urnes haurien votat en un sentit o en un altre.