Aquests dies d’estiu, mentre suo la gota gorda al poble d’estiueig de la costa catalana, algunes reflexions dels meus fills i filla que treballen i estudien fora, m’han sorprès. S’estranyen de la mala imatge i del tracte agre que els mitjans de comunicació espanyols que escoltem donen de França en relació amb l’energia i la immigració.

És cert que al poble només escoltem i llegim els mitjans de comunicació i la premsa escrita tradicionals, sense internet, ni 4G cap accés a les xarxes. Així que vivim com abans durant unes poques setmanes.
Ambdós temes són molt complexos. I el cert és que ambdós temes són força anteriors a la guerra d’Ucraïna. 

El que passa és que tant l’un com l’altre s’han agreujat dramàticament d’ençà de la invasió russa a Ucraïna i la reacció d’Occident a aquesta agressió territorial al continent europeu.

S’entén que qui lidera i condueix Occident són els EUA, fent que països com ara el Regne Unit o la Unió Europea o Andorra a Europa, el Japó i Corea del Sud a Àsia i Austràlia i Nova Zelanda a Oceania segueixin, sense massa oposició, el pas marcat pels nord-americans. 

La percepció que cada societat té difereix substancialment d’acord amb la informació que absorbeix. Ens guiem per la informació que ens arriba, vehiculada i certament amanida d’acord amb els estàndards políticament correctes dels poders públics i fàctics que embolcallen dita societat.

Fa uns mesos, el 15 de maig, escoltant l’emissió Le regard de l’autre, de la cadena de ràdio francesa France Culture, em va impactar el reportatge dels periodistes Franck Ballanger i Jean Marc Four. En aquell moment em va semblar transgressor i ara, uns mesos més tard, em sembla del tot visionari i encertat. En el reportatge esmentat s’afirmava, cito: “Vist d’Occident, podem tenir la impressió que Rússia s’ha aïllat agredint Ucraïna. I que el món sencer dona suport a Occident. És un error. Una greu visió òptica”.

La crisi migratòria és recurrent, continuada, crònica. Els països mediterranis com ara Grècia, Itàlia o Espanya són la porta d’entrada a Europa de milers i milers de persones que fugen de la misèria, la guerra o les persecucions del continent africà o de països d’Orient com ara Síria o l’Afganistan, entre altres.

Aquestes persones rarament es volen quedar als països mediterranis. Cerquen instal·lar-se més al nord, a Alemanya, al Regne Unit o a França. I des del febrer del 2022 s’hi han afegit els refugiats ucraïnesos.

Aquests arriben directament per la part Est d’Europa per països com ara Polònia. La diferència és que els ucraïnesos s’acullen amb els braços oberts donant-los tota mena de facilitats mentre que als altres, o se’ls expulsa o se’ls manté durant mesos en camps en condicions precàries esperant un país europeu que els vulgui acollir.

Vist d’Espanya es viu malament el retorn en calent per part de països com ara França d’immigrants que volen iniciar la demanda de manera legal. Però és que així ho preveu el mecanisme europeu: s’han de fer els papers des del país d’entrada. I és clar, per a molts, el país d’entrada si sobreviuen al patiment en pastera, és Espanya.

El tema de l’energia és molt més foll. En aquest cas sembla que la solidaritat europea s’estila cap a l’entelèquia. Els acords de les COP semblen d’una altra època. Ningú recorda la COP26 de Glasgow de fa deu mesos. La transició ecològica s’ha posat a la nevera. El mecanisme europeu, que obliga alinear la compravenda de totes les energies a Europa amb el preu de l’energia més cara, trontolla. El gas que s’havia de suprimir ara s’ha de potenciar. No el comprarem als russos però el seguirem comprant a

Algèria i sobretot el comprarem als EUA!

El nuclear torna a ser una energia neta, i a França, on ara funcionen només la meitat de les centrals se’n construiran de noves. Espanya, que té els preus de l’energia pels núvols ha obtingut de Brussel·les una excepció per rebaixar-ho perquè ja té el gas directament d’Algèria. I amb tot això, Alemanya tremola per un possible hivern difícil a les llars dels seus 80 milions d’habitants, ja que depèn del gas rus que Putin dosifica, enfadat per les san-cions que li imposen per haver agredit Ucraïna.

Percepcions. I sempre uns i altres satisfets amb les seves visions.