Perdonin, és ara que tenim el problema

Tot és complicat quan es parla d’habitatge. Molt complicat. Que si solucions a llarg termini, que si manca de dades, que si el mercat... Just la setmana passada, el Govern ens anunciava que la presentació de les tan esperades mesures per facilitar l’accés als pisos de lloguer és imminent. Tot i així, ja ens recomanava tranquil·litat i bons aliments, que aquesta no és pas una qüestió fàcil de resoldre. Ben cert que no és gens simple. De fet, hem quedat ben estabornits perquè de no saber què fer amb munts d’habitatges nous de trinca hem passat a tenir una necessitat extrema de tornar a construir i construir. Diuen que no hi ha prou sostres per a tots. Que hi ha una demanda que l’oferta no pot cobrir. I, és clar, això fa que els preus pugin amb alegria. Esperarem aquestes magnífiques dades que els comuns es van comprometre a cercar i que han de donar llum sobre el volum real de pisos desocupats. Saber a què es destinen tots i cadascun dels habitatges, i així poder dissenyar mesures sobre terreny segur. I després encara faltarà el darrer ingredient de la recepta, ingredient clau perquè el plat sigui comestible: en aquest camp no hi ha lloc per a cagadubtes. Perquè en solucions als problemes d’accés a l’habitatge està tot inventat. Només es tracta de valentia. Confiem que els nostres governants la tindran. Que seguint amb el compromís pel benestar dels ciutadans i ciutadanes que reiteradament han expressat posaran aquesta qüestió al centre de la seva acció política. I confiem també que no trigarem gaire a veure el resultat de les accions adoptades avui. Perquè hi ha coses que no poden esperar a demà.