Els investigadors han col·locat esperma humà en condicions de microgravetat dins un medi experimental que reprodueix l’úter femení, i en contra del que seria l’habitual –que els espermatozous trobin l’objectiu fàcilment–, els soldadets es fan el flagel un lío i és que, igual que els seus amos, només pensen a perforar. És el que em passava a mi a la nit metropolitana: sortia de casa buscant amb qui perpetuar l’espècie i acabava perdut de matinada a Collserola.
Tot sorgeix de l’evidència que, més d’hora que tard, hi haurà poblacions estables en diversos punts del sistema solar, i en el cas dels nedadors de fons la prova pretén constatar si la reproducció humana és possible en altres entorns que presenten configuracions diferents a les del nostre món. A la vegada, els tests s’estan duent a terme perquè, segons comenta un representant de la NASA, mai ningú ha tingut sexe a l’espai. Diuen les males llengües que en sentir les declaracions els membres de la tripulació de l’Artemis II van descollonar-se vius. Armstrong, Collins i Aldrin encara riuen, al geriàtric. Bé, l’últim no tant: amb l’esforç se li va desencaixar una costella i va fer-se un pneumotòrax. Tornant al procediment, sembla ser que afegint una mica de progesterona a la cambra artificial on té lloc la simulació la infanteria ja sap on anar. L’hormona acompleix la mateixa funció que el fil del tanga escapant dels texans de les universitàries, als meus vint anys: jo el visualitzava i entenia el meu propòsit a la vida. I per què, la desorientació? Té a veure amb l’atracció envers el terra causada per la gravetat. En circumstàncies normals, al nostre planeta aquesta força ens empeny avall, la qual cosa ens ofereix una referència d’on és a baix i on a dalt, mentre que a l’espai ingràvid és complicadíssim ubicar-se. Veieu, si no, la transcripció d’una de les converses entre expedicionaris: "Tinent, tinent! Això és un fucking hell! No sabem on som!" "Kowalsky, no siguis marica. Controla’t. Cerqueu un indret alt on acampar, assegureu la posició i doneu-nos la localització." "Tinent, tinent! La foscor m’envolta! Se m’ha aparegut l’avi i està fent-me gestos perquè vagi cap a la llum! Si no torno, digui-li a la mare que l’estimo!" 
Cal dir que al final del fals laberint uterí, per raons ètiques, no s’hi van posar òvuls. I, home, clar, ja heu vist el problema, oi? Els paios van arribar allà i van adonar-se que no hi havia temita. "Tinent, tinent, quina putada! Aquí no hi ha res! Lobo Den ens ha enganyat!" "Fills de puta buròcrates de Washington... Pitjor per a ells. Vosaltres, ara, feu-vos el boig, com si anéssiu perduts. I d’aquí a una estona, vaselina i festival de follesca anal. Fliparan, amb els resultats".