Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Ludmilla Lacueva Canut

Ludmilla Lacueva Canut

Escriptora

 

 

Pere Pons i el forn de l’hotel Rosaleda




La setmana vinent tindran lloc les portes obertes per visitar l’hotel Rosaleda després de la restauració. Una bona ocasió per parlar del forn que hi havia, del qual se’n conserva avui dia el frontal.

Viatgem cap al setembre de l’any 1945, on després d’un breu viatge de nuvis a Barcelona, el jove matrimoni format per Pere Pons Torres de Cal Manel d’Andorra la Vella i Francesca Pifarré Gasset de Ca l’Esteve de la Bastida de Sort es van instal·lar a Encamp per fer-se càrrec del forn de l’hotel Rosaleda que, pel que sembla, era massa modern i no trobaven ningú que el sabés fer anar com calia. 

En Pere havia après l’ofici de forner a Enveig i a Tarrascó a França on l’inici de la Segona Guerra Mundial el va agafar desprevingut i amb l’esglai de veure com s’emportaven tots els joves per lluitar. No li va quedar més remei que agafar corrent el tren cap a l’Hospitalet i passar la muntanya a peu fins a Soldeu, on va fer parada a casa d’uns parents. Va treballar de forner a la Seu, però les dificultats de la postguerra el van obligar a tornar al país. Al forn escaldenc de l’Antoni Cervós i la Dolors Pifarré va trobar feina i allí va conèixer la germana petita de la mestressa,  la Francesca, que li va robar el cor. 

L’1 d’octubre del 1945 va iniciar-se el contracte d’arrendament del forn, dit d’escopeta, propietat d’en Joan Puigsubirà per 400 pessetes mensuals. Aquest estava situat als baixos de l’hotel Rosaleda i era de la marca Balart-Sabadell. A més, hi havia una màquina amassadora La Económica, dues raquetes per treure la pasta, una pastera de fusta muntada, 12 caixes per posar pa, 4 pales de fusta i un marbre per treballar pastisseria.

Eren temps difícils i feines hi havia a sobreviure, ja que el pa estava fortament taxat i racionat, cosa que feia que en Pere, per guanyar uns calerons, aprofités la camioneta de repartir per portar tota persona que volgués anar a Escaldes al Cinema Valira. La parella vivia al primer pis d’una casa de Cal Manresa d’Encamp i cada dia la Francesca muntava unes taules al vestíbul del seu habitatge, que separava amb unes cortines, per vendre pa i coca. Anys més tard, obririen una botiga a Cal Rossell Abad. Primer de tot abastien a l’hotel i després ho feien als habitants del poble. Hi ha qui recorda encara que servien uns panets “bombó” embolicats amb paper de seda. En aquella època, a més de cuinar per a treballadors de Fhasa, la Francesca preparava berenars per als prohoms de la parròquia que li encomanaven coca amb xocolata i esmerçaven la tarda a discutir de política.

El matrimoni va estar a Encamp fins al 1953 i va arribar el moment d’establir-se a la capital amb els tres fills, Manel, Joan i Jordi. La filla petita, la Francina, ja va néixer a Andorra la Vella, on els pares van fundar L’Espiga d’Or a l’avinguda Príncep Benlloch núm. 21, a ca l’Estevet Armengol, on tindrien també l’habitatge. Una història que us contaré en una altra ocasió. 

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic